Fi de festes, final de l'Eurocopa i final de curs

Bé aquest entre ahir i avui han estat dos dies de finals. Començaré comentant la final de l'Eurocopa. Vaig anar a la pantalla gegant instalada al gimnàs del Platón Sartí. En un principi no tenia idea d'anar però la regidora del PP, Isabel, em va convènçer per tal que l'acompanyés i bé, hi vaig anar. En un ambient no gaire agradable per a mi, allà envoltat de banderes espanyoles i de gent cridant a favor d'Espanya... però bé tot es pot aguantar. La veritat que no va ser còmode la situació produïda en el moment del gol d'Espanya, tothom es va aixecar i saltaven, jo era l'únic que quedava assegut a la cadira. Fins i tot el Yepes saltava... i això que alguns deien que havia estat militant d'ERC a Balaguer... La Maria botava als càntics d' "alemán quien no bote", mentre el sr.Martinez estava fent-li compania al sr. Villalba, i mantenint-se fidel a la seva ideologia, no va mostrar senyals d'alegria al final del partit. Ara bé senyor Martinez al contrari del que pensaves de mi, no volia que guanyés Alemanya, de fet em resultava indiferent el resultat del partit. I sent sincers... Espanya es va merèixer el campionat pel fútbol que han practicat al llarg del torneig, i ho dic com a amant del bon futbol, deixant de banda la política.

També vam assistir al final de la Festa Major 2008, on la veritat vam poder veure un magnific castell de focs, tal i com va sent habitual els darrers anys.

I ja per acabar, avui he fet el darrer examen del curs, i per tant estic de vacances. S'ha acabat estudiar durant un temps, fins que hagi d'estudiar pels exàmens de setembre.

Bon pregó(per fi), i la falsedat de la nostra alcaldessa.

Bé, sembla ser que els precs de l'oposició demanant la fi dels mítings polítics en actes festius ha resultat ser gairebé un èxit. Ahir el pregó va comptar com a convidada de luxe amb l'actriu Amparo Moreno, la Trini del Cor de la Ciutat, que va baixar a fer comentaris amb la gent assistent al pregó i ens va fer passar una bona estona, posteriorment el pregó va estar marcat pel bon humor i crides constants a la unitat del poble, a la gresca i xerinol.la, també comentaris a favor de la integració dels nous abrerencs vinguts d'altres països buscant noves oportunitats(i per cert van ser els comentaris que més aplaudiments van aixecar). I no va faltar algun petit comentari dedicat al Mercadona, però... per no perdre les tradicions.
Posteriorment vaig poder felicitar personalment la nostra alcaldessa pel bon pregó que s'havia aconseguit enguany. Les coses s'han de dir, siguin negatives o positives.

En la conversa amb l'alcaldessa, vaig estar amb un amic, amb el qual haviem demanat de fer un concert diumenge, i per al qual haviem demanant en el seu dia una taula de so, l'escenari i les llums. Res de l'altre món. La proposta va ser feta el dia de la reunió feta per fer propostes de cara la festa major i va comptar amb el consentiment del sr.Yepes y la sra.Novell. Posteriorment la proposta es va fer arribar als tècnics de l'Ajuntament. Finalment ens van dir que no hi havia pressupost suficient i que a més l'escenari estava llogat fins dissabte.
Bé, ens van dir que el Concert de Jarabe de Palo sortia car, ja que aquests portaven un DJ per punxar darrere d'ells i que era molt car.

Ahir li vam comentar tot això a la Maria Soler, i ens va dir que no en sabia res, i que el concert de Jarabe de Palo ho sufragava la DOGA(això ja ho sabiem fa temps), això si vaig aconseguir que digués que el DJ si que "suposa" que el paga l'Ajuntament, de fet no n'estava segura o no ho va voler reconèixer amb rotunditat. Fins i tot el meu amic li va comentar que en cas d'haver-se aprovat aquesta proposta hagués pogut moure fils per portar uns quants artistes coneguts possiblement per menys diners que Jarabe de Palo i a més hagués estat la possibilitat d'haver retrasmés el concert en directe per una televisió local. La cara de la Maria pagava... ens va dir que li sabia molt greu el que havia passat i que no sabia res.

Després un pensa i diu, aviam la regidora diu: vull que els joves em facin propostes. I quan li fas et diuen que si i després et diuen que no hi ha pressupost i alguna mentida... A més resulta que l'alcaldessa no sap res, és a dir que no hi ha comunicació entre els regidors... Increïble!!! I a sobre quan li reclames has d'aguantar la falsedat de l'alcaldessa dient que li sap greu, quan sincerament dubto que fós veritat, i estic segur que n'estava al corrent del que haviem proposat.

A més un altre cosa, perquè no s'organitza un concert de grups locals durant la Festa Major en comptes de portar-los de fora que surt molt més car... Per què no es promocionen durant les festes locals als grups locals???, tal i com es fa en altres municipis del voltant. Perque no es fa cas de les propostes que arriben dels joves?? Quan a més la regidora está esperant-les segons diu. Normal que la gent no li faci, si quan algú li fa li diu que si perque callin i no molestin, ì finalment és un NO.

En fi... Bona Festa Major. ! I visca Abrera alliberada de la dictadura pseudosocialista!

Aposta per la participació.

Joan Saura(ICV), conseller d'Interior i de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya ha rebut el màxim guardó que atorguen les Nacions Unides a iniciatives de foment de la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques. Aquest guardó l'atorga la Divisió d'Administració Pública i Gestió del Desenvolupament del Departament d'Assumptes Econòmics i Socials de les Nacions Unides i és el reconeixement més important en el servei públic en el panorama internacional.

Saura ha fet unes declaracions que haurien d'escoltar els membres de l'equip de govern d'Abrera, i estic convençut que aprendrien moltes coses amb poques paraules.
“la participació és imprescindible i aquest reconeixement ens dóna molta més força per continuar treballant en aquesta mateixa direcció”. “sense participació no es pot governar, perquè estem davant de problemes complexos que necessiten respostes complexes i participatives".

Segons l'opinió de Saura, que en aquest sentit, la comparteixo, la participació millora l'actuació del govern i contribueix a que les institucions i la política guanyin prestigi.

Bé, potser a Abrera s'hauria de crear una regidoria de participació ciutadana. És una proposta que faig a l'equip de govern a títol individual després d'escoltar les declaracions del Saura. La Generalitat té un conseller de PARTICIPACIÓ, doncs a Abrera podriem tenir un regidor de Participació. Si funciona, en podem agafar exemple. Actualment seria complicat que un dels regidors de l'actual govern volgués assumir aquesta regidoria. El Yepes arrenca cartells impedint la participació en manifestacions, el Solà intenta il.legalitzar manifestacions, la Novell nega la participació dels joves, la Bengado tampoc serviria perque amb Serveis Socials ja té prou feina i pel que fa joventut els seus antecedents són similars als de la Novell. El sr.Aguilar ja té prou feina, igual que el Martinez carregant-se Abrera. La Lupe, home, que déu nostre senyor ens agafi confessats si s'arribés a fer càrrec de la regidoria de participació. Imagineu, si en un any ha aconseguit lo que ha aconseguit al Departament d'Esports i ha sigut capaç de revoltar les treballadores de l'Escola Bressol... Bé i el Ribes deixem-lo com està. Qui queda???

Lo fàcil que seria apostar per la participació. A més, ben pensat estalviaria molta feina a l'equip de govern, ja que seria la ciutadania qui els fés arribar propostes, no només en reunions presencials, sinó també via internet(s'hauria d'aprovar la moció de CiU referent a les millores tecnològico-comunicatives de l'Ajuntament).
A Abrera s'ha de fomentar la participació, arribem als 12.000 ciutadans i com a molt n'hi ha 100 que parlen i alguns ja han estat oprimits pel maquiavelisme del secretari. És a dir 11.900 están callats, dormits o prefereixen callar per por.

Abrera a la premsa

No fa gaire vaig comentar que Abrera no sortia a la premsa comarcal, doncs bé ahir arriba el número 8 de "LA BÚSTIA" i tenim un bon grapat d'informació per analitzar i riure.

Començant per la divisió d'AdA, on s'explica que la divisió no té res a veure amb una possible entrada a govern d'ICV. Fins aquí tot correcte. Ara bé, lo que fa riure són les declaracions de l'Angel Soler, fins al moment "cap de l'oposició" que diu que ADA seguirá fent una oposició ferma i constructiva.
Permeteu-me una petita reflexió sobre aquestes paraules: desde quan ADA ha fet una oposició ferma??? Desde quan ADA ha fet una oposició constructiva???. Sense anar més lluny tenim aquelles paraules de l'Angel Soler argumentant el perquè de l'abstenció del seu grup a la moció que demanava la dimissió del regidor Yepes. Recordin que va dir: "mereix una segona oportunitat". Quantes vegades AdA havia reclamat millores en el Butlletí d'informació??? Diria que unes quantes... i quan es presenta l'oportunitat de castigar al senyor Yepes... s'espanten i diuen que mereixen una segona oportunitat, però el pitjor va ser que després de la quantitat d'insults i mentides del senyor Yepes durant la defensa de la seva feina, va el senyor Soler i no se li acut res més que dir: "mereix una segona oportunitat". Siusplau que algu em digui si això és una oposició ferma o de pà sucat amb oli. Jo em decantaria per la segona.
Ara bé, ICV ha fet el millor que podia fer: trencar la coalició. Personalment crec que la regidora d'ICV, Cristina Bigordà, és una de les regidores més vàlides del consistori i estava diguem que apagada darrere de l'Àngel Soler, i era una llàstima. Ara esperem veure tot el que pot donar ICV per Abrera.

També en la mateixa edició apareix una entrevista a la nostra estimadíssima alcaldessa, Maria Soler. Només de veure el titular de l'entrevista penso: carai això promet una bona estona de riure. "No sento cap desgast: l'oposició fa la seva feina i el govern ho está fent molt bé".
A primer cop d'ull sembla una mica incoherent: si el govern ho fés molt bé, l'oposició tindria poca feina. Però el que fa més gràcia és lo de: "el govern ho està fent molt bé". Fent molt bé el que??? Crear crispació? Insultar? Mentir? Amagar informació? Manipular la informació??? Perque lo que és la feina de govern, més aviat podria dir que és: "molt dolenta"(opinió personal).

Despres el periodista diu: Trascendeix la imatge d'una alcaldessa que estaria a l'alçada, rodejada d'un equip massa dèbil. I la Maria respon: "No hi estic d'acord". Aqui podria acabar la resposta i tots hi estariem conformes, perque realment el que trascendeix és la imatge d'una alcaldessa que no està a l'alçada, i que està rodejada d'un equip massa incompetent(que no dèbil).
I evidentment no falta cap menció al Mercadona!

Segona xiulada pública a Maria Soler.

Aquesta tarda s'ha efectuat l'entrega de premis dels XI Premis de l'Esport Local. Aquest será un escrit breu però espero que sigui clar.
Primerament felicitar a la organització de l'acte, que pel que sé no ha comptat amb gaire ajuda de la regidora d'esports, la senyora Guadalupe Marcos, la qual em consta que no ha assistit a gaires reunions.

En segon lloc he trobat a faltar l'habilitació de l'escenari per a gent amb discapacitats físiques. Avui ha sigut una senyora que per una lesió a la cama anava en cadira de rodes i no ha pogut pujar a l'escenari a recollir el premi, i tampoc ha sortit a la fotografia amb tots els premiats. Avui això, pero que hagués passat si a Abrera tinguéssim un Club de bàsquet amb cadira de rodes?? Aquest Ajuntament, lo que es pensar en això no ho fa. Tenim un antecedent amb el Centre Polivalent, el qual va haver de patir una modificació pressupostària per poder habilitar-lo, que per altra banda s'hauria d'haver previst al projecte desde bon començament. Per tant "SEMAFORO ROJO A LA REGIDORA D'ESPORTS per falta de previsió"

Tercer, ha faltat un reconeixement a les noies de l'equip de gimnàstica artística que van quedar en segon lloc al Campionat de Catalunya que es va celebrar fa uns dies a Abrera. Quina falta de consideració cap a aquestes noies. Increïble. "SEMAFORO ROJO A L'ALCALDESSA I LA REGIDORA d'ESPORTS"

Quart, s'hauria pogut esperar un ratet als jugadors de l'equip de bàsquet que estaven disputant una final. Em consta que l'alcaldessa ha estat informada que no trigarien. De fet en el moment d'entregar el premi han arribat, però no se'ls ha esperat, i per tant no han tingut el reconeixement públic de la regidora ni de l'alcadessa. Han hagut de pujar a l'escenari a fer-se una foto ells sense cap autoritat local. " SEMAFORO ROJO A L'ALCALDESSA I A LA REGIDORA d'ESPORTS"

Cinquè, el discurs de l'alcaldessa ha estat marcat per crits de "fora fora" i "mentidera", a més de xiulets. Ja és el segon cop que l'alcaldessa d'Abrera rep crits i xiulets en un acte públic. Alguna cosa no funciona.

I per últim m'alegro que hi hagi gent jove implicada en la causa de la crítica a l'equip de govern. Avui he trobat un vídeo en que una noia de 14 anys del grup de majorettes d'Abrera reclama a l'alcaldessa atenció i implicació de l'Ajuntament amb el grup, cosa que pel que sembla no s'ha fet. " SEMAFORO VERDE A AQUESTA NOIA" http://es.youtube.com/watch?v=9N2fRDIRPMI

25è Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya. Lliçó de democràcia interna.

"Un país no es divideix per demanar opinió al poble, és divideix il.legalitzant partits polítics; un país no es divideix per convocar un referèndum de consulta popular, un país es divideix per no reconèixer la pluriculturalitat." M'hagués agradat apuntar amb exactitud les paraules de Elisa Sainz de Murieta, secretaria d'organització d'Eusko Alkartasuna, però no tenia el bolígraf a mà.
Ahir al Congrés d'Esquerra vam comptar amb la companyia de representants del BNG, CHA, EA, Union Démocratique Bretonne,que van fer una reivincicació a la llibertat dels pobles que encara avui, restem oprimits. Tots ells van fer els parlaments en les seves respectives llengües i van rebre nombrosos aplaudiments.
Tot i així hi va haver un moment en què vaig sentir vergonya. Va ser quan la presidenta de la mesa, l'Anna Simó, va presentar als representants del PSC, CIU, PP i C's. Miquel Iceta, Xavier Trias, David Madí, Ramon Riera. Tot i la petició de respecte, una gran part de militants del meu partit van escridassar als convidats.

No faré menció als debats que es van produïr, ja que considero que els draps bruts es renten a casa, i es precisament el que ahir es va fer en el Congrés. Hi ha qui pot pensar que es van rentar i hi ha qui creu que no.

Personalment estic orgullós del que el meu partit va fer ahir. Em vaig sentir orgullós de ser militant d'Esquerra, i com a militant vaig poder votar esmenes a la ponècia, la ponència sencera, l'executiva del partit, l'informe de gestió econòmica, de presidència sortint, de la secretaria general sortint, i vaig poder votar Consellers Nacionals.
És un orgull pertànyer a un partit on tots els militants són iguals, on tots els militants tenen veu i vot.

Dels moments emocionants del dia, a més de les mostres de suport dels companys d'altres partits que tenen el mateix objectiu, va ser també la projecció d'un parell de videos acompanyats per la sintonia d'Esquerra. Un video on es podien veure imatges de Macià, Companys, Tarradellas, Colom, Carod-Rovira, Puigcercós, imatges de gent marxant a l'exili durant la guerra... imatges que feien posar els pèls de punta i que van deixar evident que Esquerra és un partit únic, un gran partit. Un partit ple d'història i amb ganes de futur.

Després de dinar va començar el debat de la ponència estratègica per als propers anys, una ponència que va ser aprovada de forma incontestable després d'haver introduït algunes modificacions als llarg de la tarda. Així doncs, va quedar aprovada com la ponència de tots.

Finalment, i després de dies de negociació, d'intentar pactes i d'intentar formar una direcció amb gent de les diverses candidatures, no es va arribar a un acord i Joan Ridao va presentar una direcció unicament amb gent de la candidatura de Gent d'Esquerra. El preu a pagar va ser la no ratificació del fins ahir nº3 del partit, Xavier Vendrell. Finalment va ser substituït pel fins ara president del Consell Nacional, Carmel Mòdol.

Personalment haig de dir que m'hagués agradat que Xavier Vendrell hagués continuat a la direcció del partit. El pitjor de tot va ser la xiulada que alguns dels militants van dedicar al Xavier Vendrell quan en Ridao el va anomenar. Sincerament, he de dir que és una llàstima que companys del mateix partit xiulessin a una de les persones més treballadores del partit. Però menys mal que enseguida la gent partidària de'n Vendrell vam aplaudir per silenciar els xiulets. Finalment el Xavier Vendrell va acceptar la decisió de la militància i va rebre un calurós aplaudiment a la sortida de l'auditori.
Gràcies Xavi per la feina feta aquests anys, i com bé vas dir: "La lluita continua!".
Avui la premsa està disfrutant amb titulars tant inútils com "Vendrell divideix Esquerra". De veritat que és una llàstima que els mitjans de comunicació tinguin el poder de manipular fins a punts i.limitats la informació. És increïble que en comptes de dedicar-se a escriure ximpleries i informació manipulada no facin un titular dient: Lliçó d'Esquerra a la resta de partits. I esque no he llegit cap menció a la companyia de partits que lluiten per una Europa de les nacions. I no he llegit cap article on es destaquéssin els agraïments i les bones paraules de Puigcercós a Carod durant el seu primer discurs com a president d'Esquerra. És trist, però és el que tenim.

El més trist és que es parli de crisi interna quan emergeixen militants que tene diferents idees de com dirigir el partit. És trist que es parli de crisi quan es fan votacions per escollir president i secretari general i la militància faci saber el que vol. És trist que es faci una ponència on s'hagin inclòs diferents esmenes que els militants van decidir si volien o no. És trist parlar de crisi quan Esquerra ha donat una lliçó, precisament de com evitar una crisi interna. Esquerra dóna veu i vot als militants, i els militants van decidir donar suport a una executiva "monocolor" i que el mateix Ridao va dir que estava oberta de cara al futur, conscient de que hi ha ferides que triguen a cicatritzar.

I per acabar unes paraules en favor de'n Joan Carretero, un dels aspirants a presidir el partit. Sincerament, em vaig aixecar de la cadira per aplaudir-lo quan va presentar l'esmena a la totalitat de la ponència però no la va voler sotmetre a votació com a mostra de bona actitud. Era coneixedor i conscient de que l'estratègia que presentava no era la que la militància havia votat la setmana passada, i per tant donava confiança a la ponència de la direcció actual. Carretero no será oposició de l'actual executiva, simplement fará servir els mecanismes interns de participació quan alguna cosa no li agradi, com qualsevol altre militant. Precisament perque a Esquerra, tots som iguals. En definitiva grans paraules de Joan Carretero, a qui vaig poder trasmetre directament aquesta opinió en una petita conversa a les afores de l'auditori.

Gran dia el d'ahir.

Apostar per les TIC

Durant el darrer ple, el grup de Convergencia va treure al ple una proposta interessant, i que és una llàstima que rebés la negació del Grup Socialista per suposar massa feina i molts diners.
He estat buscant informació sobre la proposta de CiU de millorar els serveis amb les noves tecnologies, és a dir les TIC(Tecnologies de la informació i de la comunicació), precisament el que necessiten els ciutadans d’Abrera: informació i comunicació. Casualitats!

Bé, doncs hi ha un Pla Estratègic anomenat e-Europe 2010, que pretén ser un punt de partida de la nova estrategia de la Unió Europea. El Pla Estratègic proposa augmentar la inversió en les TIC.
El conjunt d’objectius marcats per la Comissió europea apareixen detallats en l’informe: Reptes de la Societat de la Informació europea més enllà de 2005: punt de partida de la nova estratègia de la UE.
Entre els reptes en destacaria la inclusió digital dels ciutadans, evitant una divisió de la ciutadania per raons d’edat o sexe. També s’ha de millorar en l’aspecte de l’Administració Pública, ja que la UE considera insuficient les inversions actuals.
(més informació a http://www.n-economia.com/notas_alerta/pdf/ALERTA_NE_09-2005.PDF) . També a : http://www.guiafc.com/ficha.asp?Id=3&Id_f=27

Hem de pensar que el futur está amb les noves TIC, i es que les avantatges de les TIC són moltes. Començant perquè actuen sobre la informació, tenen la capacitat de penetrar en tots els àmbits, permeten la interconexió a través de la xarxa, ofereixen flexibilitat i ofereixen convergencia tecnològica.

Sembla que l’actual equip de govern no té ganes de posar-se a treballar, no és cap novetat. Ja ho vam poder escoltar: “és massa feina”. Ho va dir el regidor Solà, si no recordo malament. Sembla que l’equip de govern té por a que la gent estigui informada o que a ciutadania pugui fer alguns tràmits a través de la xarxa. I sembla mentida avui que ja tenim fins i tot DNI electrònic, signatura electrònica… i a Abrera ni tan sols es pot fer la inscripció a alguna activitat a través d’internet.

No sé a que es deu aquesta por, aquestes mesures estan avalades per un marc normatiu habilitat de l’Administració Local; lleis com la Llei d’accès electronic dels ciutadans als serveis públics, BOE 23 de juny de 2007(http://www.map.es/iniciativas/mejora_de_la_administracion_general_del_estado/moderniza/Administracion_Electronica.html), o la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques.

És cert que hi ha dificultats tècniques i “culturals” en fer aquest canvi de mentalitat, però es tracta de millorar la relació entre la ciutadania i l’Administració. Si es pot fer en àmbits més alts, perquè no es pot fer una simple i senzilla gestió local a Abrera???
És només qüestió de voluntat, però el PSC d’Abrera no en té cap. I just després de rebutjar la proposta, la regidora de CIU comenta que ha enviat una pregunta escrita a través del mail i resulta que no havia arribat... curiós però es va fer palesa la necessitat d'incorporar millores tecnològiques.

Ni Mortadelo en el millor còmic faria riure tant com el sr.Martínez.

Avui he rebut un mail del sr. Martinez escrit en hores de feina i des del mail de l'Ajuntament donant-me l'enhorabona per la victòria de la candidatura Gent d'Esquerra a les eleccions internes d'Esquerra Republicana de Catalunya. La felicitació anava acompanyada d'unes paraules amb segones intencions.

El sr. Martínez deia que per haver aconseguit la majoria simple de vots no afecta la legitimitat de la victòria. I que sempre s'aprén dels errors.(referint-se a les meves paraules que en que deia que el PSC d'Abrera té la majoria absoluta en regidors, però no en vots, i que ara es pensa que Gent d'Esquerra(la candidatura guanyadora) farà igual que ells)

La meva reacció ha sigut de sorpresa, he contestat que gràcies, pero que no era un 35, sinó un 37 i poc per cent dels vots. I que tot i tenir legitimitat per formar una executiva unicament amb gent de la candidatura, s'intentará fer-ne una consensuada i amb la màxima representació possible. Exactament li he contestat això:
"Estava rellegint el mail, veig que hi ha alguna cosa que va amb segones...Sobre el percentatge que legitima la democracitat dels resultats, fixa't que igual que el PSC a Abrera no obté la majoria absoluta, però Gent d'Esquerra tot i poder formar una executiva amb la gent de la candidatura, es reunirá amb les altres tres i intentarán de fer una executiva consensuada. Una diferència amb Abrera: A Esquerra tot i poder fer el que vulguin, comptem amb el que tu anomenes "grups minoritaris" perque també han estat votats i mereixen tenir certa representació.Dels errors s'aprèn, aviam si apreneu d'una vegada ja!"

EL sr. Martínez ha contestat amb menyspreu dient que en democràcia no fa falta obtenir més del 50% dels vots per poder governar i deixar a la resta que s'hagin presentat al lloc on els pertoqui, és a dir marginant-los.

I està clar, aquí el PSC ho ha demostrat. El sr. Martínez té raó, però potser parlant de política municipal s'hauria de comptar amb tothom, que tots tenim el mateix objectiu: millorar Abrera. Bé, exceptuant el sr.Yepes que no té cap ambició.
Sr.Martinez, la gent d'Esquerra tenim una gran cultura democratica, no com vostès. Crec que una candidatura que rep menys vots que una altra mereix respecte, mereix estar representada pel fet que representa a una part de la ciutadania, i en aquest cas, de militants. Esquerra fará una executiva amb el màxim consens possible. I no com el PSC d'Abrera, que ha format un govern totalitari i que no respecta a la resta de forçes polítiques, ni a les associacions.

Jo reconec que em queda molt per aprendre, però sóc jove. Vostè té certa experiència i un títol universitari (o així ho va donar a entendre en dir que era historiador), i a més és regidor del govern local, i hauria de demostrar com a mínim respecte pels ciutadans. Fixi's que no li demano entendre el meu concepte de política municipal, i no crec que sigui l'únic amb aquesta visió del concepte de política municipal.
Què és això d'anar enviant mails als ciutadans intentant demostrar una superioritat que és inexistent??? És per això que està vostè a dedicació exclusiva?? Segur que a la gent que li han apujat l'IBI per poder-lo mantenir no li fa molta gràcia. Segur que als regidors de l'oposició no els hi fará molta gràcia el seu menyspreu.
Ara bé, segur que pretenia que publiqués les seves paraules literalment, però miri, no ho faré, no cauré en la trampa. Però des d'aquí el convido a fer-les públiques, s'atreviria??? Jo crec que si doncs ja ha mostrat que és capaç de fer discursos amb una gran dosi de menyspreu publicament, i ara no es publiquen les actes. No serà per por sr.Martínez???.
Sr.Martínez reflexioni una mica siusplau. El poble d'Abrera li agrairá.
Sr.Martinez respecti una mica als ciutadans als quals está representant! És un consell d'un estudiant de primer de polítiques que vol que el seu poble deixi d'estar governat per una colla de regidors que han demostrat la seva falta de voació al llarg d'un any (alguns durant 5). Dels errors s'aprèn senyor Martinez, vostè n'ha comès tants en un any que ja podria ser hora d'aprendre, no creu?

Circ Tonelly

D'aquí uns dies tenim espectacle artístic a Abrera. Torna el CIRCO TONELLY.

Fa dos dies, quan vaig veure el cartell el primer que em va venir a a ment va ser un ple ordinari de l'Ajuntament d'Abrera. Va ser un reflex: veure Circ i pensar en l'equip de govern i les seves actuacions als plens.

Ara us proposo fer un exercici d'imaginació:

Imagineu, començant d'esquerra a dreta... La sra.Bengado allà obrint la boca mig adormida, que sembla el lleó de la Metro Goldwyn Mayer; el sr. Solà, del qual m'estalviaré fer la comparació; el sr.Yepes, que és l'humorista de la companyia(per allò de les tonteries que surten de la seva boca en forma de paraules, que tant fan riure). Després la sra.Marcos, que bé podria ser la princessa de la corda vertical(com que és una regidora que fa una de bona i dos de dolentes... doncs la imatge de pujar i baixar la corda, queda bé). El sr.Martínez, bé quedaria com el pallasso(per allò de ser regidor de Medi Ambient i permetre la tala d'oliveres centenàries. És una pallassada.)

Qui més... arribem a l'alcaldessa, sra.Soler, que la deixarem com a la presentadora de l'espectacle.

Al secretari el deixarem que ja té prou feina fent de les seves, i no té temps per treballar al circ.

I el senyor Aguilar, doncs podria actuar com a trapecista, allà fent equilibris entre rotondes de corda suspeses en l'aire... divertida imatge.

La senyora Novell... la noia del hula hop, que és jove(encara que no l'interessi la participació dels joves).

I per últim... el sr.Ribes, però el deixarem tranquil, que de moment només el podem felicitar per la tasca que està desenvolupant.

Lliçó de democràcia

Ahir els militants d'Esquerra vam donar una lliçó de democràcia interna a la resta de partits polítics catalans i espanyols.
Podria dir que dels objectius més pròxims ja n'hem complert un: escollir el nou president i el nou secretari general d'Esquerra. I sense cap dubte, la militància va escollir les dues persones que més garanties oferien. Renovació, alhora que experiència i tant treball demostrat al llarg dels anys.
Joan Puigcercós és el nou líder del partit, la persona que d'ara en endevant apostará per una renovació de la cúpula del partit, apostant per les cares noves, però també per l'experiència. Com a primera prioritat: definir una estratègia política de cara al Congrés de dissabte que ve.
Joan Ridao és el nou secretàri general, la persona que d'ara endevant marcará les pautes a seguir. En Joan és una persona aparentment seriosa, i sobretot accesible, que és el que necessita la militancia de base. Ridao, la persona idònia per aquest càrrec.
Ahir va guanyar la candidatura de Gent d'Esquerra, i va guanyar tota la gent d'Esquerra, i es que el nom de la candidatura engoloba a tota la militància, i reflexa clarament quina és la voluntat d'aquesta candidatura que ahir va guanyar a les urnes.
Enhorabona a tots els que hem fet possible i hem contribuit a que Joan Puigcercós sigui el nou president, i Joan Ridao el nou secretari general. I sobretot gràcies a aquells militants que primer van avalar la candidatura, i que ahir van depositar la seva confiança en la candidatura a les urnes.

Parlava d'objectius democràtics, i es que el segon està marcat al 2014, quan els catalans i catalanes, exercirán el seu dret a decidir. El dia en que el poble català utilitzarà el seu dret a decidir si vol ser lliure. Moment en què el poble català donarà una lliçó a l'Estat espanyol, que segueix negant-se a reconèixer les nacionalitats que conviuen al territori, les diferents cultures que hi conviuen... Moment en que l'Estat espanyol podrà dir que és democràtic. De moment ho pot dir, però ningú s'ho creu.
A l'Octubre vinent espero que el poble basc pugui exercir el seu dret a decidir. I com a dit recentment el lehendakari Ibarretxe: "Euskadi jugará algún dia la Eurocopa". Igual que Catalunya i igual que la resta de pobles que resten oprimits.
Visca l'independentisme!

Consens o trituradora?

Bé, mentre no tinc a disposició la grabació del ple del passat divendres, per poder escriure i remarcar algunes "frases "mítiques"" dels nostres estimats regidors de govern, he estat estudiant aquesta tarda, tal i com alguns em reclamaven en algun dels comentaris.

Concretament he estat estudiant Relacions Internacionals. I per ser més concrets estava fent un cop d'ull a un tema que parla de les Organitzacions Internacionals Governamentals(OIG), que les podriem definir com a associacions voluntàries d'estats establertes per un acord internacional(tal qual em surt als apunts). En un dels apartats del tema apareixen les diferents maneres de prendre les decisions: per consens, o per votació.

I llegint, llegint, llegeixo: "Els Estats negocien fins assolir una proposta que sigui acceptable per tots, i encara que uns surtin més beneficiats que altres, ningú se sent perjudicat per la proposta triada" Així és com es prenen les decisions a la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).
Després dic, això m'és familiar. I he recordat l'acte d'Esquerra sobre la importància del diàleg, quan l'Anna Simó ens va dir que més d'una vegada s'havia fet servir aquest sistema per tirar endavant lleis importants. La darrera la que pretén millorar la qualitat de vida dels qui pateixen fibromialgia.
I es que realment el consens a partir del diàleg, que s'inicia quan totes les parts están disposades a "perdre", però alhora pensant en la "victòria" de la societat, és la única via per poder arribar a fer política de debó, és a dir és la única via per poder prendre decisions que millorin la qualitat de vida dels ciutadans. Això és política.

Traslladant aquestes paraules, a la política municipal del nostre poble, Abrera, queda clarament demostrat el que abans deia.

Analitzem... A Abrera l'oposició intenta arribar a un consens pel que fa a les seves propostes. Abans de presentar-les al ple intenta arribar al màxim consens entre els grups de l'oposició. Va quedar demostrat en el procés de redacció de la moció per la creació del Consell de Joves, en que tots van participar. Va quedar clar en la voluntat de CiU de millorar els tràmits administratius a través de millores tecnològiques, que féssin apropar l'Ajuntament al nivell que es reclama al segle XXI, proposta que va ser entesa per tots els grups, que alhora van destacar la necessitat de l'aprovació de la proposta. Va quedar evidenciat en el moment en què l'oposició es plantava en el ple dels pressupostos, en que van fer una queixa consensuada, llegida pel "cap de l'oposició".
I fins i tot s'ha demostrat en casos en que el PSC s'ha mostrat obert al consens. Sense anar més lluny, en l'aprovació de la moció demanant la llibertat de'n Franki. En que el PSC va fer la oportuna revisió i aportació(en aquest cas la supressió d'una frase) i la posterior acceptació de qui presentava la moció (Esquerra), i així va poder tirar endavant aquesta moció. La única que va sobreviure a la majoria absoluta i absolutista del PSC d'Abrera.

En canvi, amb el sistema de votació ja sabem que passa. Proposta feta, proposta denegada. I n'hi ha un munt d'exemples. Els més recents, els ja esmentats: moció de creació del Consell Municipal de Joves, moció de redacció d'un Reglament de comunicacions informàtiques, moció demanat la fi de l'externalització dels serveis municipals... i tantes d'altres al llarg de la legislatura actual.

Per tant arribo a la conclusió que el sistema de votació, sobretot a Abrera, és una trituradora de propostes de millora dels serveis, de foment de la participació. En definitiva és una trituradora de tot allò que proposa l'oposició per tal d'aconseguir millores, però que necessiten d'una major implicació dels regidors del govern, és a dir que reclamen d'esforç i de feina, i sobretot de saber fer.

I per acabar cinc preguntes relacionades, i alhora de reflexió:
1-Podriem demanar al regidor Solà que impulsés millores tecnològiques en l'Administració local, alhora que s'está encarregant de fer una neteja de personal(amb ajuda, està clar, i no fa falta dir de qui)???Podriem reclamar que es preocupés de facilitar els tràmits administratius a la ciutadania?? Jo crec que no, doncs està més pendent de qui va i deixa d'anar a les reunions.

2-Podriem demanar al regidor Pascual Aguilar que es preocupés de solucionar els problemes amb les marquesines de les parades d'autobús que tant ha reclamat el sr.González(PP)?? Podriem demanar al sr.Aguilar que es preocupés de dissenyar rotondes amb cara i ulls, i deixar de fer experiments ridículs amb valles de plàstic?? La resposta és que no, ja que en aquest blog ja ha sortit publicat la seva arribada a l'Ajuntament, i no sembla que sigui per mèrits propis.

3- Podriem demanar al sr. Yepes que es preocupés de fomentar la cultura?? Doncs no, ja que la única cultura que pràctica és la cultura del despreci, la cultura de la manipulació... Podriem demanar al sr. Yepes que millorés els temes relacionats amb comunicació?? Tampoc, doncs ell és el primer que ho impedeix arrencant cartells.

4-Podriem demanar a la regidora Novell, que es preocupés dels joves?? De fet ja s'ha fet, i ha quedat demostrat que la única voluntat que té és la de seure's a la cadira i esperar que els joves vagin al seu despatx i li demanin un òrgan de participació. De fet ja ho van fer en el seu dia, i està reflexat al Pla Local de Joventut 2007-11. Però sembla que no serveix. Normal, tenint en compte el contingut.

5- És hora de que el PSC aposti pel que l'oposició ha apostat aquesta legislatura?? (És a dir per buscar el màxim consens pensant en el bé dels ciutadans d'Abrera.). O bé no fa falta cap canvi, i haurem de seguir veient la falta de tacte del PSC i veient com tiren enrere totes aquelles propostes que millorarien la qualitat de vida dels veïns d'Abrera?