dissabte, 5 de juliol de 2008

Punt final.

Bé començo aquesta entrada, la 116, que será la última d'aquest blog.
Sí, he decidit acabar amb aquest blog. Se n'ha parlat molt d'aquest blog en els darrers mesos, i no sempre de forma positiva.

Últimament fins i tot s'ha arribat a dir que aquest blog ha sigut motiu de crispació, degut a les seves nombroses mentides que jo havia escrit.


Primerament vull dir que no considero que les meves opinions siguin la causa principal de la situació de la crispació política d'Abrera. Reconec que per a alguns, les meves opinions puguin haver estat incòmodes, ho sento, però simplement he estat escrivint el que pensava, i per tant tinc la consciència totalment tranquila.


Pel que fa als comentaris que s'han fet insultant a regidors, funcionaris, i a mi mateix, he de dir que he fet sempre tot el que he pogut, que he demanat respecte unes quantes vegades, i que tot i així s'ha faltat al respecte en nombroses ocasions. Des del primer moment vaig defensar una llibertat total dels comentaris realitzats en aquest blog, i éssent coherent amb les meves paraules, així ha estat fins al final.



En cap moment vaig pensar que aquest blog tindria tantes visites, el tanco amb més de 30.000 visites, i n'estic orgullós.



També estic orgullós d'haver col.laborat amb Kritikisto, del qual he après moltíssim, i li estic molt agraït pels consells que m'ha anat donant. Igual he d'agraïr a J.Arjona alguns consells, també a altres lectors que m'han anat fent arribar les seves opinions sobre el blog, així com mostres de suport. He d'estar agraït també a la gent de la Secció Local d'ERC d'Abrera, que des del primer dia m'han donat suport, tot i que a vegades hagin d'haver escoltat comentaris desagradables i crítics en contra del partit degut a les meves opinions. Sempre m'han respectat les opinions, tot i no estar sempre d'acord amb elles.
En especial, gràcies Francesc per alguns consells que han servit per rebaixar el to de les crítiques a Esquerra. Per qui no ho sàpiga el sr. Camacho ha hagut d'escoltar comentaris de l'estil "vigila el teu cadell" de boca del sr. Solà.



Aquest blog ha arribat al seu final, no hi tornaré a escriure i passats uns dies d'aquest escrit ja no es podrán escriure més comentaris. Fins i tot vaig pensar en eliminar-lo, però finalment he optat per bloquejar-lo i mantenir-lo a la xarxa, ja que penso que tot el que s'ha dit aqui té la seva utilitat. A més les paraules no es poden perdre, per tant aquest blog encara que mort de vitalitat, continuará viu. Espero que durant alguns anys, almenys fins al 2011 i que la gent pugui llegir les barbaritats del primer any del govern Maria Soler Sala.



I m'agradaria tancar aquest blog amb la lletra de la cançó La Gallineta, de Lluis Llach, una cançó plena de contingut reivindicatiu. Aqui la teniu:





La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.


I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.



La gallina ha dit que no,
visca la revolució.


A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!


Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.



La gallina ha dit que no,
Visca la revolució.


I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.


Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer,
no em ve d'un segon restrenyiment.


La gallina ha dit que no,
visca la revolució. !





VISCA L'EUROPA DE LES NACIONS LLIURES!


VISCA CATALUNYA LLIURE!


I VISCA ABRERA LLIURE DE LA DICTADURA PSEUDOSOCIALISTA!





GRÀCIES!





P.D: No deixo d'escriure, deixo aquest blog. Podreu seguir les meves reflexions a http://simplesparaules.wordpress.com/


I les meves reflexions polítiques al blog de la Secció Local d'Abrera.

I ja per acabar, mireu la imatge del post... reflexioneu i relaxeu-vos!

dijous, 3 de juliol de 2008

Por a la democràcia

Avui llegia a La Vanguardia un article de Francesc de Carreras titulat " Contra el Estado de derecho" que comença dient " Sin casi darnos cuenta, la política española se está deslizando sigilosamente por una peligrosa pendiente antidemocrática. Ciertos cargos institucionales de la mayor relevancia y algunos líderes de importantes partidos desafían últimamente las normas básicas del Estado de derecho como si fuera algo natural, como al hacerlo estuvieran cargados de razón".

Bé lo d'antidemocràtic no ho puc arribar a entendre. Ho sento. Sóc dels que considera que poder preguntar en democràcia hauria de ser legal, sigui la pregunta que sigui. No acabo d'entendre la por suscitada a que pobles com el basc i el català puguin preguntar als seus ciutadans quina és la seva voluntat.
No entenc quina por pot suscitar que el lehendakari Ibarretxe vulgui intentar formular una consulta popular i vulgui d'alguna manera intentar acabar amb el conflicte terrorista. Que pugui fracassar o no, ja es veurà, però ell és el lehendakari i té tot el dret a dur a terme amb llibertat dins de la legalitat la seva tasca de govern, i si fracassa les urnes ja dirán.

No entenc quin mal hi ha de veritat... i es que tal i com va dir el lehendakari durant el ple del Parlament Basc en que es va aprovar el seu projecte: "No divideix qui pregunta sino qui prohibeix preguntar", i és precisament aquest el gran problema de l'Estat "democràtic", social i de "dret" espanyol.

I ja ho vaig dir un dia, fins que l'Estat espanyol no vulgui reconèixer que hi ha diferents nacionalitats dintre del territori del que avui s'anomena Espanya, no s'acabará amb el conflicte centre-perifèria actual entre les nacionalitats minoritàries i el nacionalisme espanyol. No hi ha hagut mai manera de poder arribar a un acord per un estat federal, el màxim ha sigut un estat de les autonomies que deixa molt a desitjar i que a més fa que Catalunya perdi diners, i per tant oportunitats de progressar en serveis socials, culturalment, econòmicament...

Per això darrerament les nacionalitats minoritaries han decidit desde les seves institucions i partits polítics optar pel dret a decidir, i que jo sàpiga això no té rés d'antidemocràtic. I Ibarretxe no ha proposat res anticonstitucional, perquè no proposa un referèndum, sinó una consulta popular, que juridicament parlant, diria que no és el mateix, ara bé a alguns els interessa dir que és el mateix. Però que hi farem...
I alguns deien que allò de la "Grande y libre ja s'havia acabat".... sembla que no, que hi tornarem.

No s'ha de tenir por a la democràcia que costosament s'ha anat consolidant, de forma precària i dèbil, però tot requereix temps, i ara que tenim l'oportunitat de consolidar-la, s'está tornant enrera d'una forma que realment fa llàstima.
Després els dolents, són els nacionalistes diuen ells. I tenen raó, però els falta dir que els dolents són els nacionalistes ESPANYOLS, aquells que tenen por de que un dia aquelles nacions que avui encara viuen oprimides dins l'estat espanyol, puguin arribar a ser lliures de forma totalment democràtica i legal.