dimarts, 29 de gener de 2008

En cap video diu que l'IBI sigui una prioritat

L'avorriment d'aquesta tarda m'ha fet entrar al Youtube per tornar a veure els videos de Maria Soler. N'hi ha uns quants.


Que comença dient que no están d'acord amb que Abrera sigui un poble dormitori. I realment ha aconseguit canviar-ho. Hi ha hagut dos manifestacions força sorolloses, i portem ja un parell de plens ordinaris on la gent ha anat a dir la seva i a fer soroll.

En aquest video s'aposta per 3 coses: persones, economia i territori. Això si, no diu pas que sigui per afavorir ni a les persones, ni a l'economia ni al territori.


Repasem... A les persones de moment ja els hi ha fet una putada apujant l'IBI, això ha afectat directament a l'economia de cada família. I pel que fa al territori... doncs bueno tothom pot veure les destrosses que están fent. Tothom pot veure que el poble quedará dividit per una gran autovia que anirà de Martorell a Olesa, que també tindrem el 4t Cinturó ben a prop. Que s'està fent un nou polígon que está provocant una greu destrossa del territori...

En aquest video es presenta dient algunes de les poques veritats que ha dit: que és dona i jove. I que té experiència com a primera tinent d'alcalde. I que sap treballar fins al final, incansablement. Això si que ho hem pogut comprovar, que treballa fins al final, que no l'importa la opinió del poble, i que és incansable.

D'aquest tercer em sorprèn quan diu que la gestió del poble s'ha d'adaptar a les noves necessitats i que treballaran a nivell de persones, que impulsarán la sanitat pública, que millorarán els serveis sanitaris i l'educació del nostre poble, que treballarán a nivell de promoció econòmica, que millorarán tot el que fa referència a les famílies. I que tot això será una prioritat.
Bueno he de dir que això era una prioritat durant la campanya electoral, perque ara ja hem comprovat que les persones importen poc, que a nivell de promoció econòmica(almenys a nivell familiar) doncs de promoció... més aviat res, bàsicament ens ha fotut un bon pal. I a la vegada això comporta que lo de millorar lo que fa referència a les famílies doncs quedi bastant qüestionable. I que les prioritats de debó, están en foradar les butxaques dels ciutadans!

Doncs res a comentar, simplement sembla que estigui cantant l'alineació d'un equip de futbol. Però falta l'entusiasme del Carrusel Deportivo!


Jutgin vostès mateixos aquests videos. No tenen desperdici!


dissabte, 26 de gener de 2008

Maria Soler torna a fer gala de la seva prepotència davant del poble d'Abrera


Ahir vaig assistir a la manifestació de la Plataforma contra la pujada abusiva de l'IBI. Una manifestació que va patir el joc brut del regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Solà. Aquest regidor, que ha demostrat ser de l'escola a la que pertanyen Felix Chico, Maria Soler. És a dir a l'escola de la falsedat, a l'escola del joc brut. Pretenia que aquesta manifestació no fós autoritzada i ho va aconseguir enganyant a les persones que van fer les gestions per convocar-la. No és nou que aquest govern no vulgui protestes. Ahir va sortir al ple el cas del regidor de cultura, que entre d'altres missions té la d'arrancar cartells amb la finalitat de que la gent no s'enteri. Sembla que no en té prou amb retrasar la publicació del butlletí(per motius tècnics diu ell. Pero no s'ho creu ningú.)Tothom sap, i com va recordar la regidora Bigordà, l'únic interès d'aquest ajuntament és amagar la informació manipulant els mitjans de comunicació d'Abrera.

Ahir jo vaig participar per primer cop en un ple. Per primer cop vaig fer una pregunta. El motiu ho mereixia. Explico:

-A l'obrir les portes de l'Ajuntament, a les 19.50h aproximadament, jo vaig ser el primer en pujar a la Sala de Plens, però Maria Soler i la resta de l'equip de govern ens havien preparat una sorpresa. A l'entrar a la Sala, la meitat ja estava ocupat. Increïble si tenim en compte que no m'havia avançat ningú per les escales. Tots ells eren socialistes(militants o no, eren simpatitzants de l'Agrupació Socialista d'Abrera). Només va faltar que diguéssin: "SORPRESA!!!". La meva pregunta va ser que com era possible que sent el primer a entrar, ja estava la sala ocupada. No m'agrada ser malpensat, però és evident que la jugada de l'alcaldessa era omplir la sala, ocupar els seients amb la seva gent, i que la resta de ciutadans no poguéssin seure, i així cansar-se i marxar. Ella evidentment no va respondre. Bueno em va dir que no sabia si eren o no militants socialistes. I que eren gent que volien acompanyar-la.

Maria a mi no m'enganyes i em sembla que a la gent que va assistir al ple tampoc la vas enganyar tot i els teus intents de donar la volta a les preguntes, intentant convertir-te en Maria Soler de Calcuta, però siguem realistes, a qui més s'acosta en la seva manera de fer política és a qui de manera violenta va aconseguir governar aquest país des de 1939 a 1975. Ella n'és conscient d'això, la nostra alcaldessa és historiadora i això ho domina tot i no ser especialista en el règim franquista.
Això ho dic, després de que se'm negués el meu dret a replica. Però posteriorment, una hora més tard, vaig poder agafar el micro i contestar. Maria una miqueta abans havia dit que el seu govern era d'esquerres, però ja li vaig dir que això era un insult per a la gent d'esquerres de veritat. Siguem clars, no es pot dir que són d'esquerres, quan estan negant el dret a la llibertat de manifestació arrancant cartells, enganyant perqué no s'autoritzés la manifestació, negant la paraula a la gent, no contestant a la majoria de preguntes, manipulant els mitjans... Ja li vaig dir: això no és ser d'esquerres, sinó que són "FASCISTADAS" i ahir van arribar al límit.

I això ara va per la gent que va marxar abans d'acabar el ple:
Maria Soler va intentar deixar en evidència a la oposició en el moment de que li feien reflexionar sobre l'espectacle lamentable al qual haviem assistit(tracte de favor als amiguets socialistes, falta de respostes dignes...) i l'alcaldessa va intentar donar la volta a la jugada i va dir que s'havia fet un acte que demostra la democràcia d'aquest govern(no sé quina democràcia, que algú m'ho expliqui siusplau!), que s'havia deixat parlar i preguntar(però ells no responien... així és molt fàcil).

També mereixen una menció el regidor de cultura, i la regidora de serveis socials. Ahir el senyor Yepes va demostrar la seva incapacitat com a regidor, va rebre per totes bandes, sobretot per part de CiU. Alguns ja ho sabem que està molt enfeinat i no dóna l'abast. Ell mateix ho va dir.

Amb un simple cop d'ull... la feina d'aquest regidor és: arrencar cartells, i manipular els mitjans de comunicació. Ni tans sols és capaç de repondre les preguntes no escrites de fa un parell de mesos.

I la regidora de Serveis Socials, doncs bueno es que és un cas a part. Increïble manera de respondre. Ja que llegeix, almenys podria aprendre a llegir i de pas estar convençuda del que diu.
I des d'aquí i perque no se m'acusi de demagog, també voldria reconèixer la bona voluntat que em va semblar veure per part de la regidora de joventut. Sembla que vol canviar el tarannà del jovent d'aquest poble, que té NOVES IDEES, i això és d'agraïr i digne de felicitació. Ànims!
I un altre informació: el regidor de Seguretat Ciutadana ha aportat una resposta més al llibre de respostes de gran argumentació: Si aparques sobre la acera i no et veuen no passa res, si et veuen et sancionen. Si senyor! Està clar.

I bueno per acabar m'agradaria agraïr al senyor Soler, Primer Secretari de l'Agrupació Socialista d'Abrera el fet d'haver-me donat resposta a la meva pregunta de perqué havien entrat primer els amiguets socialistes(evidentment ell estava). Moltes gràcies. Sort que tenim gent sincera. Tot i que m'hagués agradat que el que tu em vas dir ho hagués explicat la senyora alcaldessa.

Des d'aquí convido al poble d'Abrera a no rendir-se, a continuar manifestant-se en contra d'aquesta pujada abusiva de l'IBI. També a obrir noves lluites. Per exemple per acabar amb la manipulació dels mitjans d'informació d'Abrera.

Entre tots farem una Abrera millor. Entre tots derrotarem la dictaudura!



dimecres, 23 de gener de 2008

Primer la identitat.

La llengua castellana no pot servir de moneda de canvi per obtenir acords d'intercanvi entre universitats catalanes i europees.
Avui es comentava a classe que la Universitat Pompeu Fabra está deixant escapar importants acords per no tenir un mínim de classes en castellà. Doncs sincerament em sembla perfecte.
A Catalunya tenim una llengua pròpia, llavors perqué em de fer servir un altre en el moment de donar classes a la universitat?? Només perqué vinguin estudiants de la resta del món?? Crec que no. Crec que els alumnes que vinguin a estudiar aquí voluntariament, han de ser conscients de que han d'aprendre una llengua nova i que les classes no es farán en espanyol. Les classes en espanyol es fan a les Comunitats Autònomes on no tenen altre llengua que la espanyola.

Al contari del que defensava el professor, penso que les polítiques lingüístiques si que s'han d'aplicar a la universitat. Quina millor via per expandir la llengua catalana, la nostra cultura... en deifinitiva la nostra identitat, que a la universitat? La universitat és un espai d'unió entre estudiants de diferents països i de diferents cultures, on la gent va a formar-se com a persona. La universitat catalana és un espai pluricultural. La universitat catalana, és un espai imprescindible per l'expansió de la nostra cultura.

Aquesta pluriculturalitat, potser no agradi als nacionalistes espanyols, que l'únic que volen és imposar la llengua espanyola, i per això saben que han de marginar les altres llengues existents al territori. El que passa és que es troben amb la resistència d'aquells que es neguen a perdre la seva identitat.

Aquí no s'obliga ningú a parlar en català. Tot el contrari, és pot parlar en castellà a classe. L'únic que es demana és que les classes siguin en català, i si hi ha alguna en castellà, no es matará a ningú!

Estic orgullós d'anar a la Universitat Pompeu Fabra perqué davant de tot prefereix mantenir la identitat catalana, i no es ven per una sèrie d'acords que potser dónen prestigi immediat, però que farien oblidar la identitat de la majoria dels seus alumnes.
El prestigi també és pot aconseguir mantenint la identitat. Per molt que hi hagi gent que no ho vulgui acceptar... el català és la nostra llengua i no volem renunciar-hi. Qui vulgui signar acords que sàpiga que aquí parlem català i demanem les classes en català. Qui no vulgui acceptar aquest fet, i vulgui estudiar únicament en espanyol... ja sap on es fan classes en castellà.

dilluns, 21 de gener de 2008

Grup d'Edimburg


No havia parlat mai de política europea, bàsicament perqué no estic gaire informat, però últimament estic llegint notícies que m'han fet veure que la política europea pot ser el futur. O millor dit, ha de ser el futur, la via d'alliberació dels pobles oprimits.

M'agradaria destacar la feina de l'eurodiputat d'Esquerra Republicana, Bernat Joan.

Aquest cap de setmana s'ha format el Grup d'Edimburg format per cinc partits europeus: l'Scottish National Party, d'Escòcia; l'Spirit, de Flandes; el Plaid Cymru, del País de Gal.les; Eusko Alkartasuna, d'Euskadi; i Esquerra, dels Països Catalans. (Tots ells partits de responsabilitat de govern)

Aquest és un projecte nascut dins de l'Aliança Lliure Europea(ALE), i que pretén la coordinació a nivell europeu per cooperar en els respectius processos d'alliberació nacional, en les seves tasques de govern, i un projecte comú: La creació de l'Europa dels pobles.

Així doncs un nou pas de Catalunya dins d'Europa, un pas nou amb Esquerra (amb Bernat Joan al capdavant), un pas nou amb partits independentistes. Partits que l'únic que volen és aconseguir la sobirania dels pobles que representen, i que encara avui están oprimits.


diumenge, 20 de gener de 2008

Les coses clares

He de dir que m'agrada que el bloc hagi adquirit un debat en els comentaris, sobretot en el darrer, en què han sortit diferents temes.

Primerament m'agradaria deixar clar que les relacions entre ERC d'Abrera i el Partit Popular d'Abrera són cordials i punt. Trobo exagerat el comentari en què es diu: "no puc entendre que el vostre partit es barregi tant amb un personatge com la Isabel Ruiz, regidora del PP d'Abrera, i de la branca "més facha" del partit. ". A més, primerament, abans de parlar, potser enterar-se una mica. Quan ha fet falta defensar la ideologia d'ERC a l'ajuntament s'ha fet, i s'ha replicat al PP que digués que no s'interposarien en matèries extra municipals, i en un ple votar en contra de donar suport a un col.lectiu que lluita perque es pugui veure TV3 al País Valencià.
Crec que tot i poder ser veritat lo de "facha" no fa falta dir-ho d'aquesta manera despectiva. Cadascú pensa el que pensa i és lliure de fer-ho. El que está clar és que davant de tot... educació.

Esquerra lluitará per aturar aquest augment de l'IBI. Que ningú ho dubti. Esquerra está en contra d'aquest augment tan desproporcionat com innecessari. Un augment que va en proporció a la deficient feina dels regidors que se'n beneficien, incloent-hi l'alcaldessa. Un augment que fa gala de la ideologia d'esquerres, que teoricament va sorgir per aconseguir la igualtat de la societat, i no per la desigualtat.
Ara jo pregunto: És igualtat pujar-se el sou fins als 3000 euros mesuals, ampliar el número de regidors a pensió completa(mantenint-ne a un que ha demostrar sobradament la seva ineptitud) i després pujar els impostos a la ciutadania??? Em sembla que això es desigualtat. I no només desigualtat, sinó cara dura, despotisme, prepotència... És a dir tot... menys política d'esquerres.

I per últim, he de reconèixer la paraula que va donar l'equip de govern; que va dir que reflexionaria el tema de la pujada de l'IBI, i pel que es pot llegir al bloc del Primer Secretari de l'Agrupació Socialista d'Abrera, s'ha complert la promesa. Tot i que no s'exposen les reflexions... són d'imaginar.

I m'oblidava... des d'aquí m'agradaria felicitar a l'Agrupació Socialista d'Abrera, que ha complert 25 anys. 25 anys en què han permès un creixement incontrolat d'Abrera, un creixement que ha donat pas a la destrucció del nostre patrimoni natural. 25 anys de mentides al poble, potser més en els darrers anys i de notoria visibilitat en els mesos d'alcaldia de Maria Soler. Esperem que compliu molts més, però sense poder disfrutar destruïnt el paisatge i sense jugar amb la gent.

dijous, 17 de gener de 2008

Terrorisme pel PSOE; les llengües pel PP;els pactes per CiU; Rodalies per ICV i l'Estatut per Esquerra

Están definides ja les línies que seguirá cada partit durant la cursa electoral que ens conduirá a les eleccions generals del 9 de març.
El PSOE segueix amb el terrorisme, que ja els va servir per guanyar les anteriors eleccions. Tot i que aquest tema, segons les promeses de ZP, ja no hauria d'existir.Almenys el referit a ETA. Aquest tema té tirada, i no serán els únics a fer-lo servir. El PP semblava que també seria continuista amb aquest tema, i que el debat PSOE vs PP en temes de terrorisme estava servit. I així será. Però el PP aquests últims dies ha trobat una nova via.

El PP ha radicalitzat la seva direcció, ha eliminat aquells que garantitzaven cert intel.lectualisme. En definitiva a fet desaparèixer la gent vàlida (democraticament parlant), i ha revaloritzat aquells de l'extrema dreta, que garantitzen la radicalització, aquells que democraticament parlant no són vàlids. Són aquells que defensen una "grande y libre", el corresponen monolingüisme, la desaparició dels nacionalitats per tenir-ne únicament una: la espanyola.
Així doncs tenim debat lingüístic servit amb el PP, tenim terrorisme per dies amb el PSOE i també amb el PP, que haurá de dividir esforços(quin perill).

Per la seva banda, CiU seguirá el seu objectiu d'aconseguir un ministeri a Madrid sigui amb qui sigui, i sigui com sigui. Són com nens que van amb l'equip que guanya.

ICV explotará rodalies fins al límit. Bon tema, però potser n'hi ha d'altres també.

Aquests altres temes són els que está tractant Esquerra. Parlo de l'expoli fiscal, de l'increment de PIB destinat a educació, falses promeses de ZP, el desplegament de l'Estatut...

I el tema fort que ha de defensar Esquerra és l'Estatut. Aquell Estatut aprovat el 30 de setembre de 2006 al Parlament, i no aquell que després del 2 de novembre de 2006, i en part gràcies al pacte Mas-ZP, ha anat retallant-se, i que encara avui no sabem com quedará. Esquerra ha de lluitar per l'Estatut que va aprovar el Parlament i el poble en referèndum.

Així doncs ni PSC/PSOE, ni CiU poden fer servir l'Estatut. Per tant, ha de ser l'esquerra de debó(Esquerra i ICV) els qui defensin els interessos dels catalans a Madrid.

Esquerra ha de guanyar el vot de la gent que se sent estafada perque van votar un Estatut, i ara gran part d'aquello text ha desaparescut. I això que estem en democràcia. Esquerra ha de tenir un discurs dur i convinçent. El que están fent Ridao i Tardà, per exemple. En cap cas s'ha de tenir por. Em de defensar el que ens pertoca, i això és el nostre objectiu.

Em de fer veure que ICV, i sobretot Esquerra són els partits més compromesos avui dia amb la causa de Catalunya, i per tant els que mereixen més escons al Congrés de Diputats de Madrid.

Per poder defensar i lluitar pel nostre dret a la sobirania com a nació, només tenim una via: les urnes; i una única opció(doble): l'esquerra de debó, i sobretot Esquerra Republicana de Catalunya.

dimarts, 15 de gener de 2008

Enquesta

Avui voldria comentar el resultat de l'enquesta, en què demanava l'opinió sobre les crítiques fetes en aquest bloc a l'equip totalitari de govern d'Abrera. Donava quatre possibles respostes:
-Están molt bé
-Haurien de ser més crítiques
-Haurien de ser menys dures
-No m'agraden

L'enquesta l'han fet 19 persones(més èxit que les enquestes de la regidoria de joventut en les seves enquestes per redactar el Pla de Joventut. Tampoc té gaire mèrit la veritat.Era fàcil de superar). De les quals 8(42% han votat la primera opció), 10 persones(52%) m'han dit que haig de ser més crític, i 1(5%) persona ha dit que no li agraden.

Pel que puc imaginar, el poble d'Abrera, si més no la gent que ha votat, està emprenyada amb l'equip totalitari de govern que tenim.
Com que he fet l'enquesta per saber que opina la gent, tot lo contrari que el govern d'Abrera, que fa les coses per interès propi, sense pensar en els demés.

Una cosa haig de dir: millor no saber el motiu de la pujada... perque podriem estar davant d'un cas de corrupció. Potser no equiparable amb Marbella, però si un cas de corrupció. De moment ja tenen una demanda per contenciós administratiu. Per alguna cosa es comença, i animo a tots els grups de l'oposició a treballar conjuntament per investigar, i si pot ser destapar tota la veritat que s'está amagant, i el que és més greu... s'está intentant tapar forats amb un increment dels impostos massa vistós, que alhora fa pensar en la teoria de la corrupció. Sembla que la nova alcaldessa s'ha trobat amb uns números impossibles de tapar i no ha tingut altra manera que apujar els impostos, i tan se val la reacció del poble.

En cap moment afirmo aquesta teoria, perque no tinc proves que puguin inculpar d'aquesta barbaritat, però si que tinc certa informació que porta a pensar...

Per tant, i per anar acabant... faré cas a la majoria i intentaré ser més dur en les meves crítiques, i més ara que s'acosten temps de revolta.

diumenge, 13 de gener de 2008

Nou himne.

Som a l'any 2008 i "Espanya" ja té lletra a l'himne nacional. Per cert, un himne de pena. El poso i l'analitzo:

Viva España!Cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria pues sabe abrazar,bajo su cielo azul,pueblos en libertad¡. Viva España! desde los verdes valles al inmenso mar,un himno de hermandad. Gloria a los hijos que a la Historia dan justicia y grandeza democracia y paz.

Aviam "Viva Espanya" i gràcies que no és "Arriba". La pàtria sap abraçar? Potser es que ara té vida pròpia. Abraça podria ser un sinònim d'opressió, penso jo. No tenim pobles en llibertat. Ara voldrán amagar l'opressió dels pobles gallec, basc i català?? Tothom sap que no són lliures. Si no fós així no existiria el nacionalisme espanyol del PP i del PSOE. I per últim no tots els fills dónen justícia, ni pau, ni democràcia. Encara hi ha fills que intenten que això no sigui així.


I avui va ZP i diu: "Espanya no es trenca". Intentant amagar la lluita dels pobles oprimits que lluiten per gaudir d'autogovern i independència de l'Estat espanyol. ZP amb el seu talante ha fet una espècie d'acudit dolent dient que segons un anàlisi gelològic, a Espanya no hi ha cap esquerda. Esquerdes no, però forats...

I ZP s'atreveix a dir mentider al PP??? Però si ell també menteix dient que Espanya està unida.

divendres, 11 de gener de 2008

Projecte interessant a internet


Avui seré breu i alhora precís.

He trobat un bloc amb un objectiu molt interessant. Aquest bloc crida a tots els progressistes a anar a les urnes el proper 9 de març. Simplement es tracta de donar una lliçó a la dreta. Una lliçó diferent, sense fer manifestacions inútils com fan ells, sinó una lliçó democràtica, utilitzant el que molta gent va reclamar durant anys, utilitzant un dret pel qual va morir massa gent. Hem de fer servir el nostre dret a votar. I el proper 9 de març tenim l'oportunitat de derrotar a la dreta. Aquest bloc proposa un objectiu molt ambiciós, volen aconseguir un 80% de participació. I per que no?

La gent que estem conscienciats de la importància d'utilitzar el dret que tant va costar d'aconseguir, hem de convènçer a aquells que diuen que tots els polítics són iguals i que no val la pena votar. Hem de convènçer a aquells que es fan dir apolítics i que després són els primers a queixar-se. Tothom ha d'anar a votar. De tots nosaltres depèn el futur del nostre país.

Si no volem tornar enrere amb un govern del Partit Popular, les urnes són el mitjà.

Si no volem un govern fals i conservador amb el PSOE, les urnes són el mitjà.

Si volem un govern d'esquerres de debò, les urnes esperaran que vagis a votar.

Des d'aquí m'agradaria animar a tothom a anar a votar el dia 9 de març.

dijous, 10 de gener de 2008

Gràcies


Avui m'agradaria donar les gràcies a la gent que m'ha felicitat per tenir aquest bloc, sobretot pel seu contingut. Aquest bloc poc a poc va agafant vida, i sembla que està aconseguint uns objectius que no havia plantejat.

En principi vaig obrir aquest bloc, únicament amb la intenció d'escriure pensaments, opinions... per la simple raó de que no quedessin al meu cap i encara menys, oblidades.

Si que és cert que tenia intenció d'escriure sobre l'actualitat política d'Abrera, però tampoc volia que la política d'Abrera fós protagonista, tot i així, en els darrers dies una sèrie d'actuacions de la dictadura socialista, han propiciat que la política d'Abrera fós protagonista.

Al mateix temps que la "política", si es que podem dir política, que fa l'equip de govern es convertia en protagonista del bloc, aquest ha anat adquirint importància. Importància pel fet que personatges del món polític d'Abrera han llegit aquest bloc.

Fa tres mesos que aquest bloc està obert, i espero que el pugui mantenir durant molt de temps. Vull ser útil per Abrera, vull poder informar a la gent del que és capaç l'equip de govern que molts van votar, i que ara potser s'estiguin estirant els cabells, un cop han tocat la seva butxaca, i potser encara la toquin més amb l'impost de les escombraries. Llavors si que es poden anar preparant.

El dia 25, la gent anirá al ple, i veurá, en directe, el sistema de votacions, que vindria a ser una cosa semblant a això:

-Vots en contra: grup d'Esquerra Republicana, grup de CiU, grup d'IU, grup del PP, i grup d'ADA

-Vots a favor: El grup socialista

- Queda aprovat. (exemple dels pressupostos). Després això és política i democràcia. Clar que sí!



dimarts, 8 de gener de 2008

La política que jo vull.


Llegia un article al diari Avui (8 de gener de 2008), escrit per l'escriptor Jordi Coca titulat "Sortir de l'armari ideològic". En negreta, destacat es pot llegir "Cansa viure amb la consciència que la majoria de polítics no diuen el que pensen i que no gosen sortir d'una mena de gran armari ideològic on malviuen els partidaris de les mitges veritats i els que només aspiren a anar fent"


Les mentides, els enganys, les mitges veritats són a l'ordre del dia en la política espanyola d'avui dia. El PSOE enganya als catalans constantment en aquesta legislatura. Zapatero va prometre aprovar l'Estatut que arovés el Parlament, i finalment el va destrossar, i el que va quedar s'està duent a terme molt a poc a poc. Zapatero està convençut de l'arribada de l'AVE a Barcelona abans de les eleccions, i mentrestant els ciutadans patim les conseqüències del seu capritxet. El president demostra així, que l'únic que li interessa és guanyar les eleccions, jugant la carta de l'AVE, però a la vegada demostra que els ciutadans no importen. Per a ell és més important la xarxa d'alta velocitat que les rodalies, les que fa servir la gent diàriament per anar a treballar, per anar a estudiar. I en canvi la voluntat del poble és a l'inrevès. Zapatero serà felíç si guanya les eleccions. Abans de ser president tot eren bones intencions, i un cop al poder ha primat la seva carrera política i no pas el bé del poble.


El que realment vol ZP no és desplegar l'Estatut, tampoc el diàleg amb ETA. ZP vol una Espanya grande y libre i socialista. Un socialisme que res té a veure amb els seus orígens, ara els obrers, la classe treballadora no importa, importen els diners, el benefici propi, la seva carrer política personal. El que passa és que políticament no seria correcte reconèixer el que és una evidència. I és aquesta pèrdua d'ideologia, aquest oblit d'ideologia de paritit, la que provoca l'abstenció de la ciutadania. Si els polítics, no només Zapatero, sinó tots, parléssin clar, parléssin amb una ideologia visible en el discurs, si tinguéssin confiança en els principis del propi partit, la militància, els votants anirien a votar, la ciutadania estaria segura del que vota, indiferentment del partit, cadascú té les seves idees i pot expressar-se lliurement a les urnes. Els ciutadans podrien votar segurs, amb la garantia que voten unes idees, uns projectes reals i no votarien polítics sense vocació, sense idees, sense ideologia. Les urnes no donen la victòria moral, dónen una victòria numèrica, però la victòria d'un polític de veritat, és aconseguir fer realitat el projecte que ha fet que la gent li donés el vot. Lula, president de Brasil és un clar exemple del que dic. Lula tenia unes idees i ara, al poder, les segueix tenint, i les predica arreu on va, convençut del que vol. I és només així com s'aconsegueix la victòria: lluitant per les teves idees, costi el que costi.

No m'és difícil estar d'acord amb Jordi Coca a l'hora d'afirmar que l'únic partit espanyol que parla convençut és el Partit Popular. Em fa mal, però s'ha de reconèixer. La dreta parla clar, saben el que volen i ho expressen, la militància està convençuda, els ciutadans saben que és el que vol el Partit Popular. En canvi els socialistes no saben que volen, van sobre la marxa.

A Catalunya, l'esquerra és qui ho té clar, concretament un partit independentista, en el qual jo milito amb orgull: Esquerra Republicana de Catalunya. Esquerra sap el que vol, tothom, i no només la militancia, sap que Esquerra vol la independència. A partir d'aquí la ciutadania vota o no, però sap quines serán les conseqüències de votar a Esquerra.

Per tant hi ha una diferència entre Espanya i Catalunya, que penso és positiva per Catalunya i pels sobiranistes, pels qui creuen en la independència. Aquí tenim un partit catalanista i d'esquerres que transmet, que transmet il.lusió, ganes de fer i sobretot que té un discurs que convenç, la militància està convençuda. Tot i que hi hagi una divisió en la manera de voler arribar a l'objectiu que té Esquerra, l'objectiu és comú. És bo que hi hagi deferents visions, és millor que no tenir un objectiu i anar improvisant, perque llavors les conseqüències són negatives i qui ho paga primer són els ciutadans.

Será complicat donar un tomb a la política, és complicat que tots els partits siguin com el PP a Espanya i com Esquerra a Catalunya.

El que queda clar és que el bipartidisme existent a Espanya, ha d'acabar. Ha d'arribar el dia en que els partits "petits" siguin els protagonistes. Protagonistes sense ser grans, sinó tindriem un nou bipartidisme, o monopartidisme i és el que no pot existir. Ha de nèixer el vertader pluralisme polític. Ha de nèixer un govern de consens, però no de consens entre un partit gran i un de petit per aconseguir la majoria parlamentària. Ha de nèixer un govern plural i de consens. La unió de les petites forçes farien nèixer un govern de consens, una alternativa als grans partits de sempre. Un govern on tothom estigués representat, que les nacionalitats oprimides fóssin presents mentre no aconsegueixen la independència. Penso que els partits petits tenen la il.lusió de qui treballa abnegadament i que sovint no troba recompensa degut a les majories absolutes o pactes a dos o a tres. Prefereixo l'esquerra, sense cap dubte, però la dreta existeix, i també té bones idees, també dolentes, com l'esquerra i com el centre.

El primer pas és no il.legalitzar cap partit, perque si il.legalitzen partits vol dir que no hi ha democràcia, que una part de ciutadans, encara que sigui molt minoritaria no té el dret a associar-se lliurement, i encara menys a estar representada politicament. No per no condemnar el terrorisme s'ha d'il.legalitzar un partit, cadascú pensa el que pensa, ens agradi o no,per que ja que s'hi posen, haurien d'il.legalitzar el PP i el PSOE, és a dir, il.legalitzar-se a sí mateixos. Uns per donar suport a guerres immorals i carents de sentit i als altres per no retirar la totalitat de tropes repartides en diferents conflictes. Ningú creu que estiguin per raons humanitàries, i sinó perque moren soldats constantment?? Per ajudar a civils?? o per ficar-se on no els demanen??

Jo vull dedicar-me a la política, de fet estic fent els primers passos, i la política que jo vull, és una política sense mentides, una política on el consens sigui la clau. Jo no vull cap govern de majories, que a la pràctica són dictadures "democràtiques". En un govern de majoria absoluta, el diàleg és practicament inexistent. I jo el que vull és el diàleg, i en cas d'existir una majoria, aquesta hauria, no només d'escoltar, sinó d'actuar, de dialogar i arribar al consens, com si no existís la majoria.

El camí cap a la política que jo vull será complicat, ho sé, però estic segur que no estic sol.


No sé si m'he explicat bé, però ho he intentat. És l'escrit més llarg que he escrit parlant de política.

M'agradaria que la gent que em visita deixés constància i comentés cada entrada que llegeix. No cal donar el nom, pot ser un comentari anònim, això si, amb respecte. Respecte ideològic, respecte personal i polític. Un respecte que ahir en la reunió mantinguda amb l'equip de govern, crec que vaig tenir, vaig dir el que havia de dir, sense mentides. Reconec alguna pujada de tó, però en cap moment vaig faltar al respecte a ningú. Tot el contrari, vaig calmar els ànims de qui estava massa calent.




dilluns, 7 de gener de 2008

Idea 201

Aquesta tarda a les 17.00 ha començat una protesta convocada per un grup de ciutadans d'Abrera emprenyats. El motiu és la pujada brutal de l'IBI(antiga contribució).
Entre 400 i 500 ciutadans s'han manifestat a la plaça de l'Ajuntament, demanant que Maria Soler donés la cara, i sortís al balcó de l'Ajuntament. Després de moments de dubte, i al veure que l'alcaldessa no sortia, el poble ha decidit anar a la porta de casa seva a manifestar-se.


No ens han deixat entrar al carrer, ja que el Sargento Villalba, ha explicat que a casa de l'alcaldessa només hi eren els seus pares i són persones grans sense culpa de res. El mateix sargento, ha comunicat que l'alcaldessa estava a l'Ajuntament i que ens rebria.


Després de crits demanant de nou, que sortís a donar la cara, un grup de ciutadans, com a representants ha pogut entrar, a l'Ajuntament. Erem dotze i hem acabat entrant 4 i gràcies.


Jo he pogut entrar. He entrat el primer, i el primer que li he dit ha sigut: "Em sembla una vergonya que no surti a donar la cara davant del poble". Tot seguit hem argumentat els motius de la nostra protesta, la protesta del poble d'Abrera. Erem 4, davant de tots els regidors del govern, exceptuant-ne un.


L'alcaldessa intentava argumentar la pujada comparant Abrera amb altres municipis veïns, però a mi que no m'agrada comparar... he contestat que no pot comparar Abrera amb Sant Esteve, ni Martorell. Ha dit que els altres pobles tenen els impostos més alts... i li he dit: I NOSALTRES NO PODEM SER INFERIORS NO? Tampoc podem ser menys que Martorell i ens envolta Abrera amb carreteres...així ens assemblarem més. Ha dit que lluitaven perque això no passés, però de moment ja s'han menjat el 4t Cinturó i la C-55 continua estant.

Després argumenta que per millorar els serveis han de pujar els impostos. He fet que digues quins serveis ofereix al poble... i em diu que les escoles(que depenen en part de la Generalitat. L'escola pública la paga la Generalitat). Llavors ha comentat el Casal d'Avis, també que és fan moltes activitats...(no sé a on, si no són botifarrades). També ajudes als joves(no se quines, si no es que són els Tallers Joves on t'ensenyen a fer cafès, tocar el cajón flamenco...)

En fi que també s'ha comentat que durant la campanya electoral, en cap moment van fer referència a la pujada dels impostos. Estem davant d'una mentira, o dit d'un altre manera... ens van amagar el que ja tenien pensat de fer. Potser era la idea 201, i no cavia en aquell llibret titulat: 200 noves idees. Ja li he preguntat que si aquesta idea de pujar l'IBI era més nova encara que les altres?? És una NOVÍSSIMA IDEA. Però no hem tingut resposta.


Un altre comentari que ens ha sobtat ha sigut: sabeu que en un pis del C/Casamada, l'augment es només de 17 euros i que aquests 17 euros la gent se'ls gasta normalment per sortir?? Maria... Siusplau una mica de respecte, una mica de dignitat! Ja li ha contestat el company de Ca 'n Amat que si ella sabia que la mitjana de la pujada a Ca'n Amat és de 120 euros. Ella només raonava fent servir el nucli urbà. Per tant semblava com si l'alcaldessa no es preocupés dels barris. És a dir sembla que Maria Soler sigui l'alcaldessa del nucli urbà, no dels barris que no están al nucli urbà. I mentrestant la regidora de barris... allà escoltant, sense dir res! Siusplau!!!


En fi... Una reunió improvisada, una protesta ciutadana mai vista a Abrera. Una protesta convocada per ciutadans emprenyats, i no per cap partit polític. Això si s'han pogut veure representants i gent de tots els partits polítics d'Abrera... incloent votants socialistes. INCREÏBLE pero cert, els seus propis votants, revoltats!


Aquesta tarda s'ha escrit la primera pàgina de la revolta popular del poble d'Abrera per intentar l'anulació d'aquesta mesura, aprovada en ple amb els vots en contra de totes les forces de l'oposició. És a dir aprovada per la dictadura del govern d'Abrera. Ja ho ha dit una senyora: "Sou pitjor que els franquistes". Potser pitjors no, iguals tampoc... però pel que fa a l'autoritat, la prepotència, i el fet que fan aixecar el poble si que s'assemblen.


I per acabar donar les gràcies a l'equip de govern per haver-nos escoltat, tot i que han dit que reflexionaran, també han deixat clar que la decisió ja està presa. Així que treieu conclusions i penseu quines serán les reflexions...


I ja sabeu, estem a la dictadura socialista d'Abrera! Tenim el que la gent va votar democraticament.




I com s'ha dit: EL PUEBLO UNIDO JAMÁS SERÁ VENCIDO!!!!




El dia 25 a les 17.00 nova convocatòria de protesta i després Ple Municipal!!! La lluita acaba de començar.

dissabte, 5 de gener de 2008

PATGE MARIA SOLER


Tarda màgica, de nou 5 de gener, l'estació d'Abrera plena de gent, plena de nens amb la il.lusió de veure els Reis mags de l'Orient. Tot anava bé. Uns focs d'artifici sorprenien a la gent, que com sempre esperaven tres cohets anunciant l'arribada del tren. Agradable sorpresa, sincerament.


Tot seguit començava el discurs de benvinguda als reis, a càrrec de la debutant Maria Soler. Ha començat una miqueta nerviosa, ja que possiblement era el primer cop que parlava davant de tanta gent. Res a dir.

Després de donar la benvinguda, i quan semblava que acabava el discurs ha vingut la part interessant del discurs. Maria Soler volia trencar amb els discursos polítics de l'anterior alcalde, i després de l'espectacle lamentable del pregó de la Festa Major, semblava que havia après la lliçó. Semblava que la feina de l'oposició reclamant la fi dels mítings en actes públics s'havia acabat, i més després de que ella mateixa ha dit que no faria cap míting.


Però per sorpresa de tothom, i en castellà... (Que per un moment semblava que estavem al Parlament de Catalunya escoltant Albert Rivera) Maria dixit: " Una senyora me ha dicho: Maria, pídele un mercado municipal a los reyes" (més o menys). Ha sigut la frase del dia, una frase que ha desencadenat una important xiulada, m'atreveixo a dir que majoritaria entre la gent que estava a prop i que ha pogut escoltar les paraules de Maria Soler. Entre els xiulets, també s'han pogut escoltar a famílies retreient la pujada dels impostos.


Una jornada que ha servit per veure al regidor de Salut i Consum, dirigint una mica el trànsit. Potser com que li han rebaixat tant el pressupost en Sanitat té poca cosa a fer... Com si tingués autoritat per dirigir als vianants... Qui sap si optará a ser el nou cap de la Guàrdia Urbana d'Abrera...


I canviant de tema... Per fi ha sortit el Butlletí Municipal, que en principi havia d'haver sortit al Novembre, que ha sortit amb data de Desembre i ha arribat al Gener. Un Butlletí on Maria Soler intenta justificar els motius d'aquesta ESPECTACULAR pujada dels impostos, llàstima que faci servir uns arguments que ningú pot creure.


I dilluns a les 17:00 hores hi ha convocada una protesta, on els ciutadans d'Abrera, podrán manifestar-se en contra de l'augment d'impostos. Un augment que Maria i el seu "TEAM de regidors" defensen dient que com som més persones fa falta un augment per tenir millors serveis. Però aviam quins serveis???

1. El Bus Abrera, que s'ha de pagar a part?

2. El CAM, que ha quedat petit??

3. La Biblioteca, amb pocs llibres especialitzats i amb pocs seients per als estudiants??

Si els nous habitants, paguen com tothom, no hi ha d'haver excusa de que som més. Som més, però tothom paga i seguim igual. O no???
Siusplau, deixin de mentir, deixin d'enganyar al poble. Deixin d'actuar prepotentment i escoltin a l'oposició, que també representen als ciutadans (52 %), i el PSC Abrera, només un 48 %.
Franco ja va morir, i fa anys que estem en democràcia.

dimecres, 2 de gener de 2008

Metro del Baix Llobregat


El Metro del Baix Llobregat, arribarà amb retard, i per tant no podrem gaudir del servei fins a la primavera.


Aquest servei millorarà les comunicacions de Martorell, Abrera i Olesa amb Barcelona, incrementant la freqüència de pas dels trens.

Responsables polítics d'aquests tres municipis han parlat sobre el tema.
Així, per part de Martorell, l'alcalde, Salvador Esteve diu que haurem d'esperar, doncs no hi ha manera d'accelerar les obres, i menys després dels problemes que estem patint. A més apunta que aquest servei és bàsic per a la promoció del transport públic, i apunta també unes paraules que personalment m'encanten: "el més perjudicat, al final, és la línia de Ferrocarrils de la Generalitat. Es barallaven l´AVE i Rodalies, i el perjudicat ha estat Ferrocarrils».


Per part d'Olesa, el regidor de mobilitat i transport, Josep Lluís Alonso, segueix la línia de Salvador Esteve, en dir que aquest servei és necessari i bàsic per a la comarca. També fa referència als retard en les obres, degut als problemes i considera d' "antediluviana" la solució d'agafar el metro des d'Avinguda Carrilet fins Plaça Espanya. Fa servir el mateix adjectiu per descriure el temps que es triga a fer el trajecte entre Olesa i Barcelona, i diu que triga el mateix que quan ell era petit. Per tant estic també d'acord amb el regidor de mobilitat i transport d'Olesa.

Ara bé, Maria Soler, alcaldessa d'Abrera fa servir un to més conservador, podriem dir que conformista, al parlar del tema. Afirma que hem de tenir paciència i diu: «arriba un dia que les coses se solucionen». (Només faltaria no?) . Maria soler, fent servir la seva experiència personal (de la qual dubto), afirma que la solució d'agafar el metro per fer el trajecte que no pot fer el tren, no suposa cap contratemps perque no hi ha diferència de temps.

Anteriorment deia que dubtava de la seva experiència personal, i ara exposaré els meus motius: evidentment per temps, més o menys és el mateix, ixò és fàcil de dir si agafes el tren només ocasionalment, i possiblement en el seu cas no l'hagi ni agafat. El que molesta realment als usuaris habituals és el fer el transbordament. Si ella l'agafés diariament, o almenys les fonts en les quals s'ha informat per dir el que ha dit fóssin usuaris habituals no diria el que ha dit. Aixì doncs, qui no dubta de la seva experiència personal??

Per tant després d'analitzar les paraules d'Esteve, d'Alonso i de Maria Soler, he arribat a la conclusió (potser equivocada) de què Esteve i Alonso, si no han agafat el tren, almenys han parlat amb els usuaris habituals, almenys s'han preocupat i tenen inquietuds per resoldre el problema del tranport públic. En canvi Maria Soler, a part de demostrar la seva incompetència, suficientment demostrada al llarg dels pocs mesos que porta en el càrrec, ha demostrat que no ha conversat amb usuaris habituals, i si ha parlat amb algun usuari, aquest seria un usuari espontani del servei de Ferrocarrils de la Generalitat. I ja que hi sóc, aprofito per donar-li un consell: parli amb la gent que fa servir els ferrocarrils diariament per anar a treballar, parli amb els estudiants que l'agafem diariament per anar a estudiar. I després de DIALOGAR i INFORMAR-SE, llavors parli i digui el que vulgui.


I per acabar, dir que les crítiques a Maria Soler, no estàn basades en la seva militància política. És més estic d'acord amb Salvador Esteve, de CiU; i també amb Josep Lluís Alonso, també de CiU, i que forma part del govern que entre d'altres està format pel PSC. Així doncs les meves crítiques en cap cas són partidistes, sinó personals, i més concretament, com a USUARI HABITUAL, EMPRENYAT I FART dels problemes ferroviaris. I que després de llegir les paraules expressades per l'alcaldessa del meu poble, encara estic més emprenyat, al veure que el govern del meu poble està dirigit per una persona DESPREOCUPADA pels problemes qüotidians que afecten als ciutadans del poble que representa, i que possiblement molts són qui l'han votat per estar on està.