divendres, 29 de febrer de 2008

Carta oberta


Avui escric una carta, que a diferència de les dues anteriors no té cap destinatari concret, sinó que és oberta a tots els lectors del meu blog.

Estimats lectors em vull dirigir-vos a vosaltres per fer-vos reflexionar.
Aquestes dues últimes setmanes he estat ocupat en campanyes electorals, tant per les claustrals a la universitat, com per les eleccions generals. He assistit a diferents actes, tots d'Esquerra, menys un.
A tots aquests actes hi he anat amb respecte, amb ganes d'escoltar, també de parlar(en el que vaig fer aquí a Abrera).
Dimecres vaig assistir a una xerrada-debat d'ICV-EUiA a la meva facultat. Vaig anar a escoltar Joan Herrera, David Cid i al sr.Nuet. Sincerament, comparteixo certes propostes, certes idees de les que proposen, però també n'hi ha moltes amb les quals discrepo al 100%, com és el cas del model territorial. Però tot i així vaig escoltar el que deien, i en el torn de preguntes vaig dir la meva i vaig poder defensar el model de sobirania i la modificació de la Llei de Memòria històrica. Paraules sempre fetes amb absolut respecte, sense ofendre ningú. I al acabar l'acte vam poder parlar amb el sr. Herrera sense cap problema, vam poder debatir certes idees d'uns i altres. Sense cap problema.
I ahir pel matí vaig assistir a la conferència a la facultat de'n Joan Puigcercós i Georgina Oliva. Personalment la forma de parlar de'n Joan m'agrada: les coses clares i amb alguna ironia. L'admiro(la forma de parlar, la facilitat de paraula...).
I per la tarda a Sant Andreu vaig assisitir a una conferència de'n Xavier Vendrell, persona a la que les dues o tres vegades que he tingut el plaer d'escoltar, sincerament evoca tots els seus sentiments, els sap transmetre a la gent, et sap inculcar l'esperit de lluita... En definitiva tot allò que de vegades, per circumstàncies acabes perdent i que de tant en tant va bé recordar, perqué t'animen a continuar lluitant. En el meu cas lluitar per aconseguir la independència de la meva nació, del meu país: Catalunya.

I ara m'adreço als lectors, sobretot als que opinen i deixen comentaris. Primerament gràcies a tots aquells que amb comentaris al blog, o personalment em transmeten la seva opinio sobre el blog, gràcies a aquells que m'animen a continuar amb aquest blog.
Segon: per aquells que deixen comentaris sense fonaments, amb insults i mentides, amb noms... doncs els demano que siusplau reflexionin, que pensin en què l'objectiu d'aquest blog és el d'expressar les meves opinions, en definitiva crítiques(que tant poden ser positives com negatives), i també un espai on poder compartir les meves reflexions. El que no pot ser és que aquest blog s'estigui convertint en un espai de "cotilleos", més que res perqué no ho vull. Si algú ha d'expressar la seva opinió contrària als meus arguments els acceptaré , si algú m'ha de donar consells constructius els acceptaré. El que no acceptaré serán insults contra terceres persones, el que no toleraré són comentaris "cotillas" implicant a terceres persones. Demano a aquestes persones que el que hagin de "destapar"no ho facin aqui, que si creuen que algú ha estafat al poble ho denunciïn, que si algú ha comés delictes, que ho posin en mans de la justicia, que per aixó está. Demano que respectin el dret a la intimitat, el dret a la presumpció d'innocència...

Res més i gràcies.

dimecres, 27 de febrer de 2008

Acte dia 26/02






Ahir Abrera va rebre la visita de l'Anna Simó, tal i com ja havia anunciat en aquest mateix bloc.



Va ser una trobada-míting d'Esquerra. Va ser un acte agrabable on hi van assistir unes 35-40 persones(gens malament per un acte d'Esquerra a Abrera). El decorat va quedar perfecte. I dir que és obra del sr. Camacho i meva.

Vaig parlar jo (el discurs el poso al final de l'escrit), i tot seguit l'Anna Simó va acabar de rematar la feina i posteriorment va atendre les preguntes que gent del públic va fer. Val a dir que va endur-se feina cap al Parlament, i es que com a Diputada de la comarca els ciutadans li van fer arribar algunes inquietuds, que haurán de ser considerades.

L'Anna va marxar contenta i agraïda amb la gent d'Esquerra que vam organitzar aquesta trobada. També jo personalment vaig acabar satisfet, sobretot per les felicitacions rebudes per part de l'Anna.

Discurs:


-Avui sóc aquí perqué el projecte d’Esquerra m’entusiasma.
És un orgull poder ser un dels representants d’aquesta comarca, i sobretot representar Abrera en les llistes que Esquerra presenta per les properes eleccions generals.

Ara em centraré en el que em toca: el Baix Llobregat: La nostra és una comarca que está vivint moments de grans transformacions.
Unes transformacions que suposen un gran creixement de població, del nivell econòmic gràcies a la indústria… però que alhora comporten grans pèrdues a nivell medi ambiental.
Hem de trobar la fòrmula per fer compatible creixement i medi ambient. La sostenibilitat és el camí, però l’hem de trobar. sostenible.

El Baix Llobregat creix, els municips del Baix Nord creixen encara més. Però creixen sense pensar en la mobilitat dels seus habitants. Necessitem inversions per poder aconseguir una xarxa de comunicacions digne del segle XXI. S’està treballant, sí, tindrem noves línies: la orbital i la transversal. Però hem de treballar, hem de seguir treballant per aconseguir inversions de manteniment i millora de les línies que ja tenim, i hem d’aconseguir la construcció de noves línies que facilitin la mobilitat de la ciutadania. Degut a aquest déficit en infraestructures, cada cop el problema dels pobles dormitori és més greu en la nostra comarca.

Ara arriba l’Ave a 300 km/h, i ens diuen que Catalunya está més unida que mai a Madrid, però no ens deixem enganyar. Els nostres sentiments no es compren amb l’AVE. El sistema de rodalies és el que els treballadors, els estudiants, la gent que es desplaça puntualment… fa servir cada dia. I aquests no superen els 100 km/h. Per això és necessari anar a Madrid a demanar grans inversions en infraestructures fins que ens facin cas. Hem de lluitar per tenir un sistema de rodalies que funcioni, i que funcioni ràpid i bé.




Aquest creixement també és visible en les nombroses obres d’ampliació de polígons industrials, en obres de construcció de nous polígons, noves carreteres i autovies.
I Abrera n’és un gran exemple.
Els convido a donar un cop d’ull a l’altra banda del riu i veure la destrossa que ens están fent. Els convido a baixar al riu a veure com están destrossant el riu, la vegetació…

Abrera també serveix d’exemple a l’hora d’explicar el que suposa l’expoli fiscal.
A Abrera ara estem patint la política del PSC, ens han apujat de forma abusiva els impostos i no rebem res a canvi. Regalem diners per pagar regidors incompetents i tenim uns serveis que deixen molt que desitjar.

El mateix passa amb Madrid. I es que Catalunya regala 2600 euros per habitant al govern de Madrid, diners que no retornen, que es queden allà per pagar ministres incompetents i que a sobre ens vacil.len com la sra. Alvarez.
I es que amb aquests diners la Generalitat podria millorar el sistema sanitari, millorar el sistema educatiu, millorar els serveis públics, millorar el transport públic… coses que haurien de fer des de Madrid, però com no ens ho fan, algú ho haurá de fer, i per això exigim el traspàs de rodalies.

Esquerra ha demostrat durant aquests quatre anys en que hem disposat d’un Grup Parlamentari, que som un partit coherent, lluitador, i que diu les coses sense pèls a la llengua.

Esquerra ha demostrat que no amaga el cap sota l’ala després de tirar la pedra.

El Grup Parlamentari, s’ha atrevit a parlar en català al Congrés, a tirar endavant una Llei pel retorn dels papers de Salamanca. Una llei que el govern del PSOE está incomplint.

Esquerra ha donat suport al progrés, a les “Noves idees” que el PSOE, a principi de legislatura va proposar. Parlo de la llei de matrimonis homosexuals, d’aturar el projecte de trasvassament de l’Ebre, de la Llei de memoria històrica. Una llei que s’ha de modificar i convertir-la en una llei digna que reconeixi juridicament la condició de víctima de les persones represaliades i l’anul.lació de les causes dels tribunals franquistes.
En definitiva, Esquerra ha demostrat que darrere d’aquest nom, hi ha un projecte interessant, i sobretot que hi ha gent disposada a defensar aquest projecte, a donar la cara, a dir les coses tal com són i sense por.

Si una cosa m’agrada d’Esquerra, és el seu interés per la joventut. Les JERC han estat presents a Madrid i han realitzat una feina interessant.
S’ha aconseguit introduir una disposició addicional a la llei de creixement de
l’ocupació que obliga al Govern de l’Estat a presentar una proposta de noves formes contractuals per a joves.
En educació, s’han millorat els criteris de concessió de beques i les condicions de treball dels i les investigadores joves. A més treballarem per incrementar les partides pressupostàries dedicades a beques.
Es va incorporar l’educació no sexista en la nova assignatura per la ciutadania.
S’ha treballat per estendre la consciència del no consum de drogues entre menors, al mateix temps que s’impulsaven polítiques que fomentessin l’ús responsable del consum entre el jovent. S’ha treballat la salut sexual i demanat la modificació de l’actual legislatura per despenalitzar l’avortament.
I pel que fa a mobilitat, Esquerra proposa la creació d’un bitllet integrat jove a preus asequibles.

Sabem que el camí cap a la indepenència es llarg i dur, ple d’obstacles, però sabem que si lluitem democràticament, sense armes, únicament amb la força de les paraules, el diàleg… vençerem.

Esquerra és l’única formació política catalana que va a Madrid a defensar els interessos de Catalunya. Esquerra és l’únic partit que vol la independència de Catalunya. I així ho ha deixat clar posant data a un referéndum per decidir el nostre futur.
L’11 de setembre del 2014, farem el primer pas cap a l’independència.
L’11 de setembre del 2014 la nació catalana donará una lliçó de democràcia a l’Estat espanyol.
Som nosaltres qui hem de decidir el què volem, i volem ser lliures.



No sé a vosaltres, però a mi no em fa cap gràcia portar un DNI on hi diu que sóc de nacionalitat espanyola. Em nego a dur un DNI on diu que sóc d’un estat que no reconeix la independència de nacions que democràticament han aconseguit la independència.

Dels errors s’aprén, i Esquerra ha deixat clar que per donar suport al PSOE, Catalunya ha de cobrar per avançat. Esquerra va a Madrid sense cap voluntat d’aconseguir cap ministeri. Només hi anem amb la voluntat de lluitar pels interessos i pel bé de Catalunya. Si Esquerra és forta, l’Esquerra espanyola hi guanya molt.

Jo ja n’estic fart de pèrtanyer a un país que s’entesta a provocar l’odi contra Catalunya. Si no ens volen que ens deixin ser independents, és molt fácil. Només han de ser democràtics i permetre la convocatoria de referèndums a la Generalitat.

No voldria acabar sense demanar als ciutadans que el proper 9 de març vagin a votar. Votar és un deure cívic. Molts van lluitar durant molts anys, molts van morir per voler la democràcia, per poder votar.
No anar a votar suposa una falta de respecte vers aquestes persones.

I demano als sobiranistes de CiU que no llençin el vot amb el senyor Duran i Lleida, que ha reiterat que no vol la independència.
I també vull fer reflexionar aquells que diuen que votarán al PSC perqué és el VOT ÚTIL. Jo penso que d’útil en té més aviat poc. Que l’única utilitat que té és que els seus vots s’uneixin al PSOE, és a dir a la mentira. A aquells que van prometre el traspàs de rodalies a principis de gener, a aquells que van prometre aceptar l’Estatut que surtís del Parlament de Catalunya… En definitiva donar el vot al PSC, és donar el vot a aquells que incompleixen reiteradament les seves promeses. ¡El vot al PSC fa mal a Catalunya.!

Demano a qui estimi Catalunya que ens faci confiança, que voti Esquerra, perqué som l’únic partit sense interessos a Madrid. El nostre únic interés és el bé dels Països Catalans.

Per això i pel bé de tots el catalans i totes les catalanes vull la independència, i perqué vull un país de primera votaré Esquerra.

Moltes gràcies i Visca Catalunya lliure!



dissabte, 23 de febrer de 2008

Primer acte de campanya.

M'agradaria convidar als lectors d'aquest bloc a que vinguin el proper dimarts dia 26 a la Casa de Cultura (A la Sala d'Actes) a les 20h.
Tindré l'honor de compartir míting amb l'Anna Simó, diputada d'aquesta comarca al Parlament de Catalunya, Vicesecretària d'Acció Política d'Esquerra i ex-consellera de Benestar Social.

Será un plaer poder fer aquest acte. Com a candidat de la comarca tinc idea de parlar sobre els problemes que pateix últimament el Baix Llobregat, en especial el Baix Nord, i d'alguns dels problemes del nostre municipi.

M'agradaria que gent de totes les ideologies vingués a l'acte. No importa quin partit votará cadascú, es tracta d'assistir als actes dels diferents partits i demostrar que Abrera és un poble plural i respectuós, un poble interessat en la política, un poble preocupat pel present i pel futur.

Dimarts, Esquerra Republicana de Catalunya inicia la campanya a Abrera, posteriorment la resta de partits farán els seus respectius actes de campanya. Actes en els quals m'agradaria veure molta gent, siguin del partit que siguin. I que per damunt de tot hi regni el respecte.


Us hi espero! Gràcies

dimecres, 20 de febrer de 2008

Barreja de sensacions.

He estat un dia i mig fora i al tornar he vist que l'article amb Kritikisto ha creat l'efecte què desitjava i que imaginava. Ha quedat palès que la veritat no es pot vènçer, ha quedat clar que no hi ha arguments per fer de la veritat una mentida.
Ha quedat demostrat amb alguns comentaris que no van més enllà de l'insult, del menyspreu. Però he trobat a faltar arguments en aquests comentaris. Com n'és de fàcil insultar, com n´és de fàcil menysprear i com n'és de díficil trobar arguments en contra què fàcin que tot el que s'exposa en l'escrit és del tot cert.


I un altre cosa m'agradaria dir: El senyor Camacho no té res a veure amb aquest bloc ni amb Kritikisto. Ho dic perqué he llegit comentaris sense cap sentit, i suposo que l'únic objectiu de qui els ha escrit és desprestigiar-lo. Però en canvi ha aconseguit tot el contrari.

"Mas de lo mismo", això és el que tenim aquí amb el govern, més de lo matiex... sempre mentides, falta d'informació, manipulació... i no s'acaba...

El sr. Camacho ha deixat constància tantes vegades de la seva capacitat per fer oposició... i ara alguns ho volen negar?? No ho entenc. El sr. Camacho és pioner en dir les coses com s'han de dir a l'equip de govern! .

I per puntualitzar algun comentari que he vist... jo no sóc l'aprenent de ningú. El sr. Camacho és qui m'ha ajudat a crèixer políticament, és qui ha confiat en mi i a qui li estaré sempre agraït per la confiança que m'ha donat, pels ànims i sobretot perqué gràcies a ell, avui sóc candidat de la comarca a les Corts Generals. El que jo he après és fruit del dia a dia, i el que dic és fruit d'observar la realitat.


Sobre l'anterior escrit... crec que queda tot clar. Només una última cosa, que se m' oblidava: jo no cobro res de l'Ajuntament, ni de ningú.


Avui m'agradaria explicar el que he fet aquests dos dies. Ahir vaig assistir al programa 59" on hi van participar portaveus de les 6 forçes polítiques del Parlament. Va ser un debat preelectoral molt entretingut. Hi van destacar dues persones: el sr.Bosch d'ICV i la companya Anna Simó d'Esquerra. La nota negativa la van donar la representant del PP, la sra.Mejías i el representat de Ciutadans, el sr.Domingo.

Durant una de les pauses vaig tenir el gust de conversar amb l'Anna Simó, amb qui la setmana que vé compartiré un míting.


Aquesta tarda he anat al parlament amb companys de classe. M'agradaria destacar la solvència del portaveu d'ERC i candidat a Corts Generals, el sr. Ridao. He tingut el plaer de conèixer la sra. Patricia Gomà, qui ha compartit el temps amb nosaltres responent a les preguntes que els companys li han fet.


I per finalitzar el dia, míting de'n Joan Ridao a Martorell. Amb qui he tingut el gust de conèixer i presentar-me com a company seu a les llistes i alhora hem mantingut una agradable conversa.


Avui ha començat la campanya a la universitat per a les eleccions Claustrals del proper dia 27 i demà passat comença la campanya per les properes eleccions generals del dia 9 de març. Serán dies de feina que espero acabin sent recompensats amb la satisfacció d'arribar als objectius que ens hem proposat tant a les claustrals, amb ESTUDIANTS EN ACCIÓ: i també de complir els objectius d'Esquerra. Si s'aconsegueixen els objectius, la satisfacció será màxima.
Avui marxo a dormir amb una barreja de sensacions: de cansanci, de satisfacció, i sobretot content per haver pogut conversar amb persones a les quals admiro.

diumenge, 17 de febrer de 2008

Bases de la política: la franquesa

Aquest article és de'n Kritikisto Sociala i té algunes aportacions meves personals. De la feina conjunta ha sortit aquest article que es pot llegir també al blog: http://comunidad.terra.es/blogs/kritikistosociala/default.aspx

-Lluís Martínez i Dies, primer tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament d’Abrera, va escriure al meu blog un comentari responent a un article titulat “Carta a Lluís Martínez Dies, regidor de Territori i Medi Ambient”, amb les paraules següents que trobareu en: https://www.blogger.com/comment.g?blogID=6203887982410305828&postID=3168118851542202067

“(...) em dol que seguiu difonent dubtes sobre el sou dels regidors, quan tu saps perfectament que no s'han apujat ni un cèntim des del mandat anterior. (...) Fés un favor a la convivència: no contribueixis a la difamació, tú que téns informació de primera ma i una tribuna des de la que parles.?”

Kritikisto puntualitza:

Com ja vaig anunciar en el meu anterior article, aquesta vegada escrit al blog d’en Kritikisto, el 2007 pot quedar com l’any en què es va visualitzar com mai una certa deriva perillosa en l’exercici de la política local. Comparats amb els nostres primers representants, els polítics actuals han experimentat una transformació seriosa en intenció i estil que resulta francament preocupant. Els diversos grups de govern que sorgiren a partir del 1979 no eren pas perfectes, ni de bon tros, però la il·lusió, la senzillesa, l’austeritat i, en definitiva, l’esperit de servei a la col·lectivitat dominaren.

Malauradament no podem dir el mateix d’aquest últim equip de govern en el qual l’arrogància i el benefici personal caracteritza la gestió d’allò públic. Em sap greu formular-ho d’una manera tan descarnada, però he arribat a aquesta conclusió només observant certs gestos i maniobres d’un desvergonyiment desconegut fins al moment, que s’han anat succeint des de l’endemà mateix de la constitució d’aquest últim ajuntament.

La creixent professionalització de la política municipal és una de les causes principals d’aquest canvi d’orientació. L’edilitat s’ha convertit en una manera més de guanyar-se la vida que ja no recorda gens a l’amateurisme ni el caràcter sovint altruista dels primers anys de democràcia. No tinc res a dir contra aquesta tendència dominant, al contrari, trobo que cal recompensar la tasca municipal amb un sou digne, acord al volum de la feina, sobretot si exigeix una dedicació important o exclusiva. Considero però, que hem anat d’un extrem a l’altre, del voluntarisme romàntic al pragmatisme interessat. L’augment considerable de sous de càrrecs afins, així com l’augment injustificat de regidors a dedicació exclusiva, i sou proporcional, suposen un abús de poder inacceptable.

Aquest desvergonyiment ha quedat reflectit definitivament amb l’entrada del senyor Martínez al món dels blocs. Com pot el primer tinent d’alcaldessa posar en dubte la feina dels regidors de l’oposició? Com pot el primer tinent d’alcaldessa comparar els sous dels treballadors de SEAT i DOGA amb el dels regidors?. Això és desvergonyiment i falta de respecte. Quina barra!

Mentre demanaven el nostre vot, en cap moment ens van avançar aquesta novetat directament relacionada amb l’economia pública. Curiós, no? Arribats a aquest punt és quan queda en entredit la franquesa com a valor polític, sobre tot quan el tarannà es sustenta en el fingiment de qualitats contràries a les que veritablement s’utilitzen, és a dir, en altres paraules, quan la hipocresia es el modus operandi. Si m’apureu molt, però molt, fins i tot puc entendre que en política es pugui utilitzar la hipocresia com a mitjà. Prova d’això és la influència que el gran politòleg Maquiavel·lo, em refereixo tant l’original del segle XV com el reencarnat del XXI, ha realitzat amb les seves tesis on tot si val en política per assolir el fi desitjat. Però em convulsa veure la utilització de la hipocresia amb finalitats de lucre personal. Això si que no.

A cas no sabien que haurien d’apujar els impostos i vendre patrimoni municipal per dur a terme aquelles 200 Noves idees? A cas no sabien que haurien de posar en pràctica aquesta “idea 201” per assolir les altres 200 (de les quals podríem descomptar algunes com la de millorar l’estació de FGC -que depèn de la Generalitat- i d’altres.

La victòria real en política, no és la victòria a les urnes. La victòria real és la moral, la que produeix satisfacció. Però aquest valor polític aquí no existeix en l’equip de govern. Més preocupat de poder regalar botifarres que del benestar de la gent que les menja.

Tot va començar en la legislatura anterior, la 2003-2007. Aquell equip de govern es componia d’un alcalde a jornada completa i una sèrie de regidors què, històricament, estaven a jornada parcial, excepte un, què com a primícia també tindria jornada i, per suposat, retribució completa. Amb la inclusió en llistes del esperançador nou fixatge Pascual Aguilar “l’alcaldable”, s’aixecaven totes les expectatives quant a la competència en la gestió i a la vegada s’assegurava la successió del líder del partit.

Va arribar i ràpidament va ser atorgat amb el càrrec de primer tinent d’alcalde, paral·lelament amb el control d’un munt de regidories al seu haver. Això justificà, lògicament, l’alliberació total de la seva feina en SEAT i el pagament de 31.976,00 € bruts anuals (salari que trobareu reflectit a l’acta de l’Acord de Ple Municipal número 1588 del 11/7/03 en la pàgina 11 del document http://www.vilafranca.com/uploads/ajuntamentabrera_org/89202pl2003_1107.DOC ).

Però vet aquí que, conforme anava progressant la legislatura, cada vegada se’l desposseís de més càrrecs i de més regidories, precisament per la seva poca preparació i incompetència en elles.

Recorden aquella mítica opinió en que va dir que el somni de tot ajuntament seria posar arbres de plàstic per evitar el deteriorament de les voreres, o la seva actuació al camp de futbol on no sabia ni els colors de l’equip i s’estranyava que la samarreta fos blanca i vermella, quan els colors d’Abrera no són aquests, o dedicació cromàtica a pintar façanes i baranes a joc de les papereres, o els traus que fets a l’asfalt quan comença a crear rotondes mòbils segons la seva interpretació cartogràfica de mides desproporcionades, els continus despropòsits en Ensenyament i un llarg etcètera.

Doncs bé, arribem a la legislatura actual, la 2007-2011 i, ves per on, s’han multiplicat els càrrecs a jornada completa. Anomenem-los començant pel ara Pascual Aguilar “el decepcionant”. De ser el número 2 a passat a ser simplement regidor, el 7è i sense opció a tinent d’alcaldessa. D’altra banda, de tenir un munt de regidories a una, però curiosament se’l conserva el seu estatus d’alliberat de feina i el sou de jornada completa, aquesta vegada per valor de 35.732,48 € bruts anuals en 2007, un 11,75% més que en l’anterior legislatura (vegeu l’acta de l’Acord de Ple Municipal número 1933 de 27/06/07 en la pàgina 152 del document que trobareu en http://www.ajuntamentabrera.org/upload/arxius/94602PL2007_2706.doc) i actualment un sou de 36.804,40 € per a 2008 (un 3% més que en 2007).

A l’inici d’aquesta nova legislatura, la novetat va ser que la mateixa quantia també la va passar a cobrar un treballador de l’Ajuntament, el regidor Lluís Martínez i Dies què, al ser incompatible la seva feina de funcionari amb les noves funcions edils, lògicament va ser alliberat i va passar a cobrar el sou de regidor a dedicació exclusiva, sou substancialment més gran, i a exercir com a tal, tot s’ha de dir. Ja portem dos assalariats a dedicació exclusiva.

El senyor Martínez també ha vist recompensada la seva feina al llarg dels anys en aquest Ajuntament. Recordin que ja va ser regidor durant la primera majoria absoluta del PSC l’any 1987, any en que es presentava com a Martínez Díaz.

Actualment, és possible que el senyor Martínez es quedi sense la regidoria de Medi Ambient. Al pas que anem no ens quedarà res que pugui ser considerat Medi Ambient. Els convido a donar una volta per la Riera Magarola, arribar al riu i veure el desolador paisatge.

Però arriba l’última maniobra del 2008 amb la intenció d’incorporar un altre candidat a sou de regidor amb dedicació exclusiva: el senyor regidor Josep Maria Yepes, titular de Cultura, Comunicació i Promoció Econòmica (que també veurà compensada la seva feina com a netejador de parets). Aquest entrarà dintre de la manutenció total per l’erari públic en tercer lloc. Tres, seran de moment, els regidors amb dedicació exclusiva d’aquesta legislatura, front al qüestionable i únic de l’anterior. Segueix sent curiós, no? Serà motiu d’un nou article les funcions dels mateixos i el sou acord al volum de feina. Dels 9.292,92 € bruts que cobrava el senyor Yepes en 2007 (vegeu l’acta de l’Acord de Ple Municipal número 1933 de 27/06/07 en la pàgina 152 del document que trobareu en http://www.ajuntamentabrera.org/upload/arxius/94602PL2007_2706.doc), passarà als 36.804,40 € en 2008, un 396,04% més que en 2007.

Però, més lluny de acabar aquí el clientelisme, passem a la segona divisió, la dels treballadors del Consistori que tenen contracte de càrrecs de confiança, o sigui, aquells que per llei són designats a dit per conveniència governamental i sense més regulacions d’accés que la pròpia filiació amb els caps polítics.

Vet aquí que també han disposat d’una pujada de sou significativa a partir d’aquest 2008. Estem parlant de la secretària d’Alcaldia, amb un increment anual de 3.521,81 € bruts anuals per aquest 2008 (un 18,6% més que en 2007), la responsable de Premsa, amb un increment anual de 5.386,73 € (un 24,84% més que en 2007) i el director de Ràdio Abrera, amb 4.386,73 € (un 24,63% més que en 2007), pujades una mica allunyades de la trista predicció d’IPC que podem somiar la resta de mortals.

Ara és el torn de la tercera categoria, és a dir, dels treballadors funcionaris d’ofici que presten els seus serveis a l’Ajuntament i que sí estan subjectes a tota mena de regulació estructural i, també dir-ho, de promoció, per la Llei de la Funció Pública.

La flagrant reestructuració de personal que la reencarnació de Maquiavel·lo al segle XXI està sotmetent al personal de l’Ajuntament, comporta treure dels seus càrrecs i responsabilitats a funcionaris experimentats per ser substituïts per altres amb menys experiència, però això sí, amb molta més submissió i docilitat, apujant de categoria, i lògicament de sou, a treballadors a dit, per assignació directa, sense les pertinents proves d’accés, oposicions, ni concursos.

Aneu sumant tant diners com intencions i trobareu, perquè no, el destí d’alguns impostos apujats substancialment i la venda del patrimoni municipal per incrementar els serveis... o això és el que han justificat amb suposada franquesa.
Kritikisto i Sergi

divendres, 15 de febrer de 2008

Hipocresia no, gràcies

Si hi ha alguna cosa que no soporto, aquesta és la falsedat. No soporto que la gent és faci la simpàtica, i que després d'acusar-te falsament em vinguin fent-se el simpàtic.
Per si algú no sap de que parlo... doncs parlo del passat dia 13. Al finalitzar el ple el sr. Toni Soler, primer secretari de l'Agrupació Socialista d'Abrera, va venir a saludar. Un fet que seria normal i agradable a no ser que degut a una comentari fet en el seu bloc m'acusés d'haver organitzat la xiulada a Maria Soler la tarda de reis. Llavors jo en llegir aquest comentari vaig decidir que amb aquest senyor no mereixia el meu respecte, com es va poder llegir en un escrit posterior.

I sincerament només de veure'l ja m'espanto. Mai se sap com pot reaccionar aquest senyor. Una persona que és capaç de retallar pancartes i es justifica dient "es que era como un dedo en el ojo", una persona que en moments en què es queda sense arguments fa servir l'acusació personal... doncs home que voleu que pensi... Em va sobtar el tó amigable amb que se'm va adreçar. Per uns moments pensava que es disculparia per les acusacions, però vaig veure que no, que venia de manera prepotent, amb cara de que mai hagués passat bé. Sr. Soler... Hipocresia no, gràcies.

La veritat que l'anterior cop que vam parlar tot va ser molt correcte fins i tot em va explicar els motius perqué l'alcaldessa els havia deixat entrar abans al ple. Res feia pensar que pocs dies després acabaria acusant-me falsament.

I potser és moment de que tothom conegui la versió del primer secretari socialista:
- Fent un resum així ràpid... Maria Soler va cedir davant del xantatge dels seus "amics de partit". Els socialistes li van dir que o els deixava entrar abans o marxaven i es quedava "sola frente al peligro". Evidentment Maria Soler va acceptar i els va obrir les portes del darrere.
IMPRESSIONANT. Després deia que no sabia qui eren... FA PENA.

La veritat va sortint a la llum, però la prepotència socialista no desapareix. Durant el ple del passat dia 13 de febrer, la regidora del grup popular va donar una lliçó jurídica a l'alcaldessa i al secretàri. Crec que no s'ho esperaven. Quina barbaritat de lleis saltades a la torera!!! És increïble, o com diria algun torero: IM-PRESIONANTE! Encara que la resposta está al nivell de les ja esmentades: El somni seria posar arbres de plàstic per evitar l'aixecament de voreres(sr.Aguilar), si aparques malament i no et veuen no passa res, però si et veuen et multen(sr.Solà), només vaig arrencar algun cartell per llegir-lo(sr.Yepes)... Doncs la resposta de Maria Soler a tanta il.legalitat va ser: "En aquest Ajuntament sempre s'ha fet així".
Total el resultat a les al.legacions del PP als pressupostos va ser una passada del "rodillo de la majoria absoluta" i finiquitat el tema. Com sempre.

dijous, 14 de febrer de 2008

Per una educació moderna, pública i de qualitat


Avui nova jornada de vaga en el sector de l'educació. En la jornada d'avui professors i estudiants hem acudit massivament a les diferents manifestacions convocades. S'ha deixat clar un missatge al conseller d'educació, Ernest Maragall(PSC): ha de retirar el document de bases i iniciar un procés de debat on hi sigui present tota la comunitat educativa, un debat d'on surti una proposta de base per la LEC(Llei de l'Ensenyament de Catalunya).
Estudiants i professors hem denunciat aquest document de bases presentat pel conseller i esperem la seva retirada. En cas contrari seguirem amb les mobilitzacions.

Jo pertanyo al sindicat Estudiants en Acció, i des del primer moment s'ha intentat avisar dels perills que comporta aquesta llei i des del sindicat s'ha donat suport a les diferents mobilitzacions organitzades pels sindicats dels treballadors de l'educació.

ELS ESTUDIANTS I JOVES DIEM NO A LA PROPOSTA DE LLEI CATALANA D'EDUCACIÓ!

NO VOLEM una llei d'Educació que privatitzi l'ensenyament públic
NO VOLEM una llei d'Educació que doni competències excessives a les direccions dels centres
NO VOLEM una llei d'Educació que oblidi les obligacions socials que tenen els centres concertats
NO VOLEM una llei d'Educació que no contempli l'educació com un procés intergal de les persones que va més enllà de l'educació formal
NO VOLEM una llei d'Educació on els drets de participació democràtica dels estudiants es trobin amenaçats
NO VOLEM una llei d'Educació que fomenti la competitivitat i la desigualtat entre els centres
NO VOLEM una llei d'Educació no consensuada entre totes les parts afectades per aquesta

VOLEM una Llei d'Educació que prevegui un progressiu i notable augment del finançament
VOLEM una Llei d'Educació que avanci cap a l'eliminació progressiva de la doble(pública i concertada) xarxa de l'educació a Catalunya
VOLEM una Llei d'Educació que garanteixi, ampliï i fomenti la participació de l'alumnat
VOLEM una Llei d'Educació que li dediqui una especial atenció a la Formació Professional, enetenent que és un àmbit que necessita un espacial impuls
VOLEM una Llei d'Educació que neixi i es desenvolupi a partir del debat amb tots els agents implicats en el sistema educatiu del país

dimarts, 12 de febrer de 2008

Paraules del primer tinent d'alcaldessa



Sergi,
Accepto la invitació, i aquí em téns. La política, els que hi creiem, la fem des de l'amplitud de l'àgora, encara que uns i altres ens trobem sotmesos sovint a l'acció de franctiradors anònonims que ens disparen impunement des dels blogs.

Aquestes són les paraules que Lluís Martinez m'adreça en un comentari a l'anterior escrit després d'haver-lo convidat a participar en aquest bloc.

Em sorprenen les paraules del nostre primer tinent d'alcaldessa. Em sorprén sobretot pel fet de que basa els seus arguments amb termes relacionats amb la democràcia. I ara va i diu que els anònims que opinen als blogs ho fan impunement. Això que vol dir que haurien de ser castigats per donar les seves opinions????? Sincerament fa por que una persona que diu que és democrata pugui arribar a dir aquestes paraules...

Només fa falta veure certs comentaris per saber perqué hi ha gent que prefereix mantenir-se en l'anonimat:

-"I sí alguns hem de mantindre l'anomimat per evitar que caciques com tú prenguin mesures diguem...no gaire demòcrates."

Només fa falta veure com aquest senyor canvia el sentit dels comentaris... Jo no vaig dir d'apujar els sous de l'oposició per motivar-los. En canvi va el nostre primer tinent d'alcaldessa i diu:

-"no poso en dubte que els regidors de l'oposició treballarien més a gust si poguéssin cobrar més, però potser no els fas quedar massa bé posant en dubte la seva motivació actual, que jo penso que no queda condicionada en absolut per la gratificació econòmica que reben".

Jo en cap moment poso en dubte la feina de l'oposició. Tot el contrari. Però d'alguna manera ell si que posa en dubte la feina que fan els regidors de l'oposició. Llegiu be les primeres paraules... No poso en dubte que si poguessin cobrar més treballarien més a gust. Però que és això??????? Vaia falta de consideració sr. Martinez!!! Vaia falta de respecte vers l'oposició!!
L'únic que jo proposava era igualar una mica els sous... Però clar això suposaria una reducció del seu sou i això no interessa. I a la vegada ens demostra quina és la prioritat d'alguns dels regidors de govern que tenim a Abrera.

divendres, 8 de febrer de 2008

Carta a Lluís Martinez Dies, regidor de Territori i Medi Ambient.

Benvolgut Lluís,
Primerament m'agradaria convidar-lo a dirigir-se a mi en la meva "tribuna"(tal i com vostè anomena el meu bloc). No penso entrar en un debat amb vostè en un bloc, on creguim, no tornaré a escriure. Simplement perqué el seu propietari no em mereix cap respecte, i menys després d'anar acusant-me falsament de certs fets.

Vostè ara pensarà que jo també dic coses que creu que no són certes, més que res perqué està esperant que desmenteixi uns comentaris. Doncs miri li explicaré quin és el sentit dels comentaris que vol que desmenteixi:

-L'ajuntament augmenta abusivament l'IBI per poder mantenir a un regidor més a pensió completa, el qual és regidor de Territori i Medi Ambient, i pels seus comentaris als plens, sembla que el territori d'Abrera no li mereix cap respecte i que el Medi Ambient no li preocupa.
En la meva opinió un regidor de Medi Ambient que és capaç de dir el que vostè diu, no mereix cobrar el que cobra. (Però és la meva opinió. Llibertat d'expressió de la que s'omplen la boca alguns)

-L'ajuntament augmenta abusivament l'IBI i és incapaç d'augmentar els sous dels regidors de l'oposició argumentant que seria immoral. Doncs sincerament, penso que haurien de ser més equitatius. Trobo que és una falta de respecte i una falta de respecte a la feina d'aquests regidors de l'oposició, que creguim, (almenys els que més conec, i no ho dic únicament pel d'Esquerra) hi posarien més ganes i més il.lusió, i sobretot menys prepotència i més democràcia. No ho posi en dubte siusplau. (És només la meva opinió. I repeteixo: això és llibertat d'expressió. Vostè tindrà una opinió qun ho llegeixi, i aquesta serà lliure.).
-En resum, si personalment no s'ha augmentat el sou de ningú, si s'ha augmentat la despesa en sous. Cert o no?. I en cap moment s'han intentat equiparar. Tot el contrari... més diners cap a govern i a l'oposició... només aigua i caramels als plens. (Tinc en compte l'augment de nombre de regidors. Tot sigui dit.) Espero haver aclarit els comentaris.

I ara contestaré el seu darrer comentari adreçat a mi al bloc del seu primer secretari (veig que hi ha algú que el coneix...): només una cosa: No rectificaré, em sembla que ja li he aclarit el comentari que potser per falta de claredat o per altres motius, no s'ha arribat a entendre. Tot i així m'alegra haver-los provocat.

I per acabar dir-li que s'apliqui la frase " si alguna veritat és incontestable, al menys això sigui reconegut per tothom". I jo afegiria: "I que es facin públiques". Falten moltes veritats per sortir a la llum sr. regidor. De moment ha sortit a la llum pública alguna de les "feinetes" dels seus companys de govern. Però en falten algunes. Per exemple: Qui va negociar durant el descans del ple del dia 25 per intentar aplaçar el ple un termini de dos mesos, és a dir fins al proper ple ordinari???(Quan alguns ingenus es pensen que la gent s'haurá oblidat) Li deixo l'honor de contestar i d'explicar els motius. Jo no diré res(de veritat). Més que res perqué no vull ser anomenat demagog ni res per l'estil. Cadascú que sigui responsable dels seus actes.
Salutacions cordials,
Sergi, un noi interessat en la política els agradi o no.

dijous, 7 de febrer de 2008

Deu fer mal que no et reconeguin en el teu partit

El ple del dia 25, va donar molt de sí, i penso que no s'ha d'oblidar, que s'han d'anar explicant coses, analitzar-lo bé.
Avui m'agradaria parlar d'un fet que potser(i dic potser perqué no ho sé. Si algun dels afectats vol parlar... aqui pot fer-ho) va fer mal als militants del PSC que van assistir al ple. Tothom sap que van entrar abans, escortats per la policia i per la porta del darrere. No fa falta insistir en aquesta discriminació política, que va fer evident la superioritat moral que tenen els socialistes a Abrera.

El fet "curiós" va ser que l'alcaldessa no els reconeixia. I costa de creure, i més si diem que hi eren membres de la llista electoral del passat mes de maig. Que hi havia un ex alcalde, ex-regidors, que a més, alguns, eren companys de viatge en l'anterior govern. No citaré noms perqué no en tenen cap culpa. Només fa falta veure la portada del diari "AL DIA" per veure-ho clar.
Mentre alguns en el seu bloc es dedicaven a escriure sobre l'afer Gallardón, amb un "post" titulat: Debe doler que no te quieran en tu partido, aquest a la vegada no era reconegut com a primer secretari del partit que governa Abrera. Molts d'aquests ex càrrecs electes, dirigents executius locals del partit van ser reconeguts com a ciutadans no vinculats al partit, i que només volien estar al costat de l'alcaldessa en aquests durs moments.

JO TAMBÉ VOLIA ESTAR AL COSTAT DE L'ALCALDESSA!!! (podria haver dit algú del públic, votant del PSC) Què passa que com no eren militants ni simpatitzant, ni s'havien deixat veure per la seu del PSC no podien entrar??. I no només es va faltar al respecte a la ciutadania en aquest aspecte.

També, indirectament, l'equip de govern va titllar de violents als ciutadans d'Abrera!!! Què és això d'amagar els extintors??? Potser es pensaven que algú els anava a fer mal a base de cops d'extintors??? Doncs quina imatge té el nostre equip de govern... LAMENTABLE


Per acabar només una cosa: Fa més mal la força de les paraules que la força física.


dimarts, 5 de febrer de 2008

Normalitat a mitges

Ahir per fi vaig poder arribar fins Plaça Espanya. Ahir estava content, felíç, amb ganes d'anar a la universitat. Simplement em feia feliç pensar que no hauria de fer gairebé 20 parades de metro.
I es que el servei de la línia Llobregat-Anoia restava interromput entre Av.Carrilet i Pl.Espanya des del 20 d'octubre... uns 75 dies!!! I això m'ha suposat haver de fer més de mig hora de metro en cada viatge, és a dir més d'una hora al dia de metro, mes els tres quarts de tren... Ara trigaré el mateix, no ho negaré, però torna aquella comoditat de pujar a Abrera i arribar fins Pl. Espanya i només haver de fer cinc parades de la L1 i un parell de L4. Quin plaer vaig pensar en el cami d'anada.

Aquest sentiment de felicitat per tornar a la "normalitat" es va esvaïr només agafar el metro a Urquinaona per anar a Pl. Espanya. El metro anava fatal. Es parava cinc minuts a cada estació. Jo que havia sortit amb temps, per no haver de còrrer... vaig acabar fent una carrera per arribar a agafar el tren. I al final un sentiment de cabreig va tornar a inundar el meu cap. I es que si no és el tren, és el metro!!!

Necessitem que es facin inversions en la xarxa ferroviària ja!! Necessitem tenir un servei del segle XXI!!!

Això si, potser em va fer sentir millor el fet de pensar que a partir de la setmana que ve, en teoria, entra en funcionament el metro del Baix Llobregat. I això suposarà que cada 20 minuts tindré un tren direcció Manresa(R5). I que si puc deixar el cotxe a Martorell, cada 8 minuts tindré un tren direcció Martorell. Això suposarà que no hauré de còrrer, que podré anar encara més tranquil, que no em fará falta còrrer, que si perdo un tren, ja no hauré d'esperar tant, que en deu minuts en tindré un altre.

Però per no acabar sense parlar de política... siusplau que la gent no es cregui aquest gran fabor que ha promès el PSC-PSOE de grans inversions. Són les que toquen segons l'Estatut. No és res de l'altre món, no és res fora del normal. És simplement el que toca. Que ja va bé. Però no es que sigui cap promesa electoral, és simplement el que ordena l'Estatut. L'única cosa es que ZP i companyia volen comprar vots. Volen comprar tornant 400 euros, que amb anterioritat haurás pagat. Quin sentit té?? Aquests es pensen que la gent és tonta!!! PERO NO!!!

dissabte, 2 de febrer de 2008

Reflexió "intitulada"


I si poguéssim disfressar-nos cada dia? I si poguéssim posar-nos una màscara i oblidar qui som?. Una màscara i començar de zero. Una màscara i oblidar-ho tot. Tancar els ulls, deixar la ment en blanc per uns segons i després imaginar, somiar.


Somiar... El plaer de dormir. Dormir i oblidar encara que només sigui durant uns minuts, unes hores... Entrar en un món nou, on les situacions les dibuixa el subconscient. Un món real durant uns minuts o unes hores, i irreal en obrir els ulls. Un món que de tan bonic que pot semblar, fa mal d'oblidar després.


Tenim diferents maneres d'amagar-nos d'una realitat que sovint no ens agrada. Constantment voldriem començar de zero, o desaparèixer d'aquest món durant uns minuts... Sovint, també voldriem aturar el temps. Però per desgràcia no el podem aturar, només podem recordar moments.

No tenim manera de canviar la realitat. Podem intentar obviar-la, imaginar-la segons ens convingui, deformar-la bebent alcohol o fumant un porro, però la realitat continuará existint.

I ara...


... tanca els ulls i somia!

És impossible intentar no somiar. És impossible no imaginar la realitat que desitjem. Som així... Que hi farem...

divendres, 1 de febrer de 2008

Carta a Toni Soler, Primer Secretari de l'Associació Socialista d'Abrera

Benvolgut Toni:

Aquesta carta va dirigida a vostè amb un únic objectiu. Simplement vull dir-li que no necessito cap lliçó, i encara menys de política. Penso que vostè no és ningú per dir-me què és política, o què és fer política. El fet de que vostè sigui Primer Secretari a mi m'és igual, no m'impressiona. Jo amb 19 anys he sigut nº4 en les municipals, i ara ocuparé el nº27 de Barcelona per les eleccions generals, i sóc secretari de joventut a la Secció Local d'ERC d'Abrera. I alguna sorpresa que pot caure. Això dins d'Esquerra Republicana. A nivell extern al partit dir-li que milito en el sindicat estudiantil Estudiants en Acció, que sóc secretari del Club Petanca Abrera, i més recentment estic fundant l'Associació Juvenil d'Abrera (només falta registrar-la), de la qual he sigut nomenat president.
Només li diré una cosa: Jo estudio Ciències Polítiques i sé perfectament que és política. I miri el primer que em van dir va ser: Política és prendre decisions.
No em vingui amb frases de Rafael Campalans que estic convençut de que no l'entén. Ja li vaig dir que vostè confón pedagogia amb demagogia.
Ara jo li'n citaré una, de més nivell, i de més difícil comprensió. Espero que l'entengui.
-"Todos aquellos que por riqueza, educación, inteligencia o astucia tienen aptitud para dirigir una comunidad de hombres y la oportunidad de hacerlo -en otras palabras, todos los clanes de la clase dirigente- tienen que inclinarse ante el sufragio universal una vez éste ha sido instituido y, también, si la ocasión lo requiere, defraudarlo". De Gaetano Mosca, 1895.

Aquesta frase de segur la coneix vostè i els seus companys que están al govern d'Abrera. Tot i que potser trobo aspectes que la fan no aplicable a vostès. Parla d'educació... però els regidors socialistes mentre l'oposició parla, s'aixequen constantment, es passen notes amb el telèfon mòvil, s'adormen i riuen... i d'això no se'n diu educació, sinó mala educació. De la intel.ligència no diré res, ja que crec que la ineptitud política d'alguns no té res a veure amb la intel.ligència, i encara menys amb l'astúcia que tenen alguns per arribar a cobrar de diners públics.
El que si que trobo compatible totalment amb vostès i la seva forma de governar, és quan diu que si l'ocasió ho requereix, s'ha de defraudar al poble. I això l'actual equip de govern, ho fa a la perfecció, i a més no només defrauda sinó que a més, menteix.

I lo que estava dient, que no necessito que una persona que m'acusa de coses que no he fet, intentant desprestigiar-me, em vingui a donar lliçons de què és política, ni de què és llibertat d'expressió, i menys quan l'alcaldessa, que pertany al seu partit, em nega el torn de replica. Potser qui necessita les lliçons sigui ella. No ho sé. Només volia dir-li que no s'esforçi en intentar donar-me lliçons de "política" barata i bruta.

Salutacions cordials!