dissabte, 2 de febrer de 2008

Reflexió "intitulada"


I si poguéssim disfressar-nos cada dia? I si poguéssim posar-nos una màscara i oblidar qui som?. Una màscara i començar de zero. Una màscara i oblidar-ho tot. Tancar els ulls, deixar la ment en blanc per uns segons i després imaginar, somiar.


Somiar... El plaer de dormir. Dormir i oblidar encara que només sigui durant uns minuts, unes hores... Entrar en un món nou, on les situacions les dibuixa el subconscient. Un món real durant uns minuts o unes hores, i irreal en obrir els ulls. Un món que de tan bonic que pot semblar, fa mal d'oblidar després.


Tenim diferents maneres d'amagar-nos d'una realitat que sovint no ens agrada. Constantment voldriem començar de zero, o desaparèixer d'aquest món durant uns minuts... Sovint, també voldriem aturar el temps. Però per desgràcia no el podem aturar, només podem recordar moments.

No tenim manera de canviar la realitat. Podem intentar obviar-la, imaginar-la segons ens convingui, deformar-la bebent alcohol o fumant un porro, però la realitat continuará existint.

I ara...


... tanca els ulls i somia!

És impossible intentar no somiar. És impossible no imaginar la realitat que desitjem. Som així... Que hi farem...