dimecres, 27 de febrer del 2008

Acte dia 26/02






Ahir Abrera va rebre la visita de l'Anna Simó, tal i com ja havia anunciat en aquest mateix bloc.



Va ser una trobada-míting d'Esquerra. Va ser un acte agrabable on hi van assistir unes 35-40 persones(gens malament per un acte d'Esquerra a Abrera). El decorat va quedar perfecte. I dir que és obra del sr. Camacho i meva.

Vaig parlar jo (el discurs el poso al final de l'escrit), i tot seguit l'Anna Simó va acabar de rematar la feina i posteriorment va atendre les preguntes que gent del públic va fer. Val a dir que va endur-se feina cap al Parlament, i es que com a Diputada de la comarca els ciutadans li van fer arribar algunes inquietuds, que haurán de ser considerades.

L'Anna va marxar contenta i agraïda amb la gent d'Esquerra que vam organitzar aquesta trobada. També jo personalment vaig acabar satisfet, sobretot per les felicitacions rebudes per part de l'Anna.

Discurs:


-Avui sóc aquí perqué el projecte d’Esquerra m’entusiasma.
És un orgull poder ser un dels representants d’aquesta comarca, i sobretot representar Abrera en les llistes que Esquerra presenta per les properes eleccions generals.

Ara em centraré en el que em toca: el Baix Llobregat: La nostra és una comarca que está vivint moments de grans transformacions.
Unes transformacions que suposen un gran creixement de població, del nivell econòmic gràcies a la indústria… però que alhora comporten grans pèrdues a nivell medi ambiental.
Hem de trobar la fòrmula per fer compatible creixement i medi ambient. La sostenibilitat és el camí, però l’hem de trobar. sostenible.

El Baix Llobregat creix, els municips del Baix Nord creixen encara més. Però creixen sense pensar en la mobilitat dels seus habitants. Necessitem inversions per poder aconseguir una xarxa de comunicacions digne del segle XXI. S’està treballant, sí, tindrem noves línies: la orbital i la transversal. Però hem de treballar, hem de seguir treballant per aconseguir inversions de manteniment i millora de les línies que ja tenim, i hem d’aconseguir la construcció de noves línies que facilitin la mobilitat de la ciutadania. Degut a aquest déficit en infraestructures, cada cop el problema dels pobles dormitori és més greu en la nostra comarca.

Ara arriba l’Ave a 300 km/h, i ens diuen que Catalunya está més unida que mai a Madrid, però no ens deixem enganyar. Els nostres sentiments no es compren amb l’AVE. El sistema de rodalies és el que els treballadors, els estudiants, la gent que es desplaça puntualment… fa servir cada dia. I aquests no superen els 100 km/h. Per això és necessari anar a Madrid a demanar grans inversions en infraestructures fins que ens facin cas. Hem de lluitar per tenir un sistema de rodalies que funcioni, i que funcioni ràpid i bé.




Aquest creixement també és visible en les nombroses obres d’ampliació de polígons industrials, en obres de construcció de nous polígons, noves carreteres i autovies.
I Abrera n’és un gran exemple.
Els convido a donar un cop d’ull a l’altra banda del riu i veure la destrossa que ens están fent. Els convido a baixar al riu a veure com están destrossant el riu, la vegetació…

Abrera també serveix d’exemple a l’hora d’explicar el que suposa l’expoli fiscal.
A Abrera ara estem patint la política del PSC, ens han apujat de forma abusiva els impostos i no rebem res a canvi. Regalem diners per pagar regidors incompetents i tenim uns serveis que deixen molt que desitjar.

El mateix passa amb Madrid. I es que Catalunya regala 2600 euros per habitant al govern de Madrid, diners que no retornen, que es queden allà per pagar ministres incompetents i que a sobre ens vacil.len com la sra. Alvarez.
I es que amb aquests diners la Generalitat podria millorar el sistema sanitari, millorar el sistema educatiu, millorar els serveis públics, millorar el transport públic… coses que haurien de fer des de Madrid, però com no ens ho fan, algú ho haurá de fer, i per això exigim el traspàs de rodalies.

Esquerra ha demostrat durant aquests quatre anys en que hem disposat d’un Grup Parlamentari, que som un partit coherent, lluitador, i que diu les coses sense pèls a la llengua.

Esquerra ha demostrat que no amaga el cap sota l’ala després de tirar la pedra.

El Grup Parlamentari, s’ha atrevit a parlar en català al Congrés, a tirar endavant una Llei pel retorn dels papers de Salamanca. Una llei que el govern del PSOE está incomplint.

Esquerra ha donat suport al progrés, a les “Noves idees” que el PSOE, a principi de legislatura va proposar. Parlo de la llei de matrimonis homosexuals, d’aturar el projecte de trasvassament de l’Ebre, de la Llei de memoria històrica. Una llei que s’ha de modificar i convertir-la en una llei digna que reconeixi juridicament la condició de víctima de les persones represaliades i l’anul.lació de les causes dels tribunals franquistes.
En definitiva, Esquerra ha demostrat que darrere d’aquest nom, hi ha un projecte interessant, i sobretot que hi ha gent disposada a defensar aquest projecte, a donar la cara, a dir les coses tal com són i sense por.

Si una cosa m’agrada d’Esquerra, és el seu interés per la joventut. Les JERC han estat presents a Madrid i han realitzat una feina interessant.
S’ha aconseguit introduir una disposició addicional a la llei de creixement de
l’ocupació que obliga al Govern de l’Estat a presentar una proposta de noves formes contractuals per a joves.
En educació, s’han millorat els criteris de concessió de beques i les condicions de treball dels i les investigadores joves. A més treballarem per incrementar les partides pressupostàries dedicades a beques.
Es va incorporar l’educació no sexista en la nova assignatura per la ciutadania.
S’ha treballat per estendre la consciència del no consum de drogues entre menors, al mateix temps que s’impulsaven polítiques que fomentessin l’ús responsable del consum entre el jovent. S’ha treballat la salut sexual i demanat la modificació de l’actual legislatura per despenalitzar l’avortament.
I pel que fa a mobilitat, Esquerra proposa la creació d’un bitllet integrat jove a preus asequibles.

Sabem que el camí cap a la indepenència es llarg i dur, ple d’obstacles, però sabem que si lluitem democràticament, sense armes, únicament amb la força de les paraules, el diàleg… vençerem.

Esquerra és l’única formació política catalana que va a Madrid a defensar els interessos de Catalunya. Esquerra és l’únic partit que vol la independència de Catalunya. I així ho ha deixat clar posant data a un referéndum per decidir el nostre futur.
L’11 de setembre del 2014, farem el primer pas cap a l’independència.
L’11 de setembre del 2014 la nació catalana donará una lliçó de democràcia a l’Estat espanyol.
Som nosaltres qui hem de decidir el què volem, i volem ser lliures.



No sé a vosaltres, però a mi no em fa cap gràcia portar un DNI on hi diu que sóc de nacionalitat espanyola. Em nego a dur un DNI on diu que sóc d’un estat que no reconeix la independència de nacions que democràticament han aconseguit la independència.

Dels errors s’aprén, i Esquerra ha deixat clar que per donar suport al PSOE, Catalunya ha de cobrar per avançat. Esquerra va a Madrid sense cap voluntat d’aconseguir cap ministeri. Només hi anem amb la voluntat de lluitar pels interessos i pel bé de Catalunya. Si Esquerra és forta, l’Esquerra espanyola hi guanya molt.

Jo ja n’estic fart de pèrtanyer a un país que s’entesta a provocar l’odi contra Catalunya. Si no ens volen que ens deixin ser independents, és molt fácil. Només han de ser democràtics i permetre la convocatoria de referèndums a la Generalitat.

No voldria acabar sense demanar als ciutadans que el proper 9 de març vagin a votar. Votar és un deure cívic. Molts van lluitar durant molts anys, molts van morir per voler la democràcia, per poder votar.
No anar a votar suposa una falta de respecte vers aquestes persones.

I demano als sobiranistes de CiU que no llençin el vot amb el senyor Duran i Lleida, que ha reiterat que no vol la independència.
I també vull fer reflexionar aquells que diuen que votarán al PSC perqué és el VOT ÚTIL. Jo penso que d’útil en té més aviat poc. Que l’única utilitat que té és que els seus vots s’uneixin al PSOE, és a dir a la mentira. A aquells que van prometre el traspàs de rodalies a principis de gener, a aquells que van prometre aceptar l’Estatut que surtís del Parlament de Catalunya… En definitiva donar el vot al PSC, és donar el vot a aquells que incompleixen reiteradament les seves promeses. ¡El vot al PSC fa mal a Catalunya.!

Demano a qui estimi Catalunya que ens faci confiança, que voti Esquerra, perqué som l’únic partit sense interessos a Madrid. El nostre únic interés és el bé dels Països Catalans.

Per això i pel bé de tots el catalans i totes les catalanes vull la independència, i perqué vull un país de primera votaré Esquerra.

Moltes gràcies i Visca Catalunya lliure!