Avui llegia a La Vanguardia un article de Francesc de Carreras titulat " Contra el Estado de derecho" que comença dient " Sin casi darnos cuenta, la política española se está deslizando sigilosamente por una peligrosa pendiente antidemocrática. Ciertos cargos institucionales de la mayor relevancia y algunos líderes de importantes partidos desafían últimamente las normas básicas del Estado de derecho como si fuera algo natural, como al hacerlo estuvieran cargados de razón".
Bé lo d'antidemocràtic no ho puc arribar a entendre. Ho sento. Sóc dels que considera que poder preguntar en democràcia hauria de ser legal, sigui la pregunta que sigui. No acabo d'entendre la por suscitada a que pobles com el basc i el català puguin preguntar als seus ciutadans quina és la seva voluntat.
No entenc quina por pot suscitar que el lehendakari Ibarretxe vulgui intentar formular una consulta popular i vulgui d'alguna manera intentar acabar amb el conflicte terrorista. Que pugui fracassar o no, ja es veurà, però ell és el lehendakari i té tot el dret a dur a terme amb llibertat dins de la legalitat la seva tasca de govern, i si fracassa les urnes ja dirán.
No entenc quin mal hi ha de veritat... i es que tal i com va dir el lehendakari durant el ple del Parlament Basc en que es va aprovar el seu projecte: "No divideix qui pregunta sino qui prohibeix preguntar", i és precisament aquest el gran problema de l'Estat "democràtic", social i de "dret" espanyol.
I ja ho vaig dir un dia, fins que l'Estat espanyol no vulgui reconèixer que hi ha diferents nacionalitats dintre del territori del que avui s'anomena Espanya, no s'acabará amb el conflicte centre-perifèria actual entre les nacionalitats minoritàries i el nacionalisme espanyol. No hi ha hagut mai manera de poder arribar a un acord per un estat federal, el màxim ha sigut un estat de les autonomies que deixa molt a desitjar i que a més fa que Catalunya perdi diners, i per tant oportunitats de progressar en serveis socials, culturalment, econòmicament...
Per això darrerament les nacionalitats minoritaries han decidit desde les seves institucions i partits polítics optar pel dret a decidir, i que jo sàpiga això no té rés d'antidemocràtic. I Ibarretxe no ha proposat res anticonstitucional, perquè no proposa un referèndum, sinó una consulta popular, que juridicament parlant, diria que no és el mateix, ara bé a alguns els interessa dir que és el mateix. Però que hi farem...
I alguns deien que allò de la "Grande y libre ja s'havia acabat".... sembla que no, que hi tornarem.
No s'ha de tenir por a la democràcia que costosament s'ha anat consolidant, de forma precària i dèbil, però tot requereix temps, i ara que tenim l'oportunitat de consolidar-la, s'está tornant enrera d'una forma que realment fa llàstima.
Després els dolents, són els nacionalistes diuen ells. I tenen raó, però els falta dir que els dolents són els nacionalistes ESPANYOLS, aquells que tenen por de que un dia aquelles nacions que avui encara viuen oprimides dins l'estat espanyol, puguin arribar a ser lliures de forma totalment democràtica i legal.
