Aquesta reflexió, potser una mica trista, ha nascut després d'haver sentit les paraules de l'ex-president de la Generalitat Pascual Maragall anunciant que patia alzheimer.
La memòria és tot lo que som: són els records de tota una vida, els moments bons, els moments dolents, tota la gent que coneixem, tota la gent que estimem, tota la gent que odiem, és la nostra ideologia... Si perdem la memòria perdem la nostra identitat, deixem de ser persones i ens convertim en un simple objecte amb forma de ser humà i no sabem qui som i vivim morts i perduts.
La memòria és una cosa que no s'hauria de perdre. Demostrat queda amb la polèmica de la recuperació de la memòria històrica, una lluita per no deixar oblidar la nostra història, els nostres orígens, que alhora ens dónen una identitat pròpia i que seria inexistent si no sapiguéssim d'on venim.
Igualment passa amb el ser humà, que com deia un professor meu: "Som com una memòria USB", és a dir que som perquè tenim memória, som tal i com ens ha fet el passat i tot lo que som, tot lo que fem i pensem són fruit de l'acumulació de vivències, i per tant quan aquestes s'esborren ja no som ningú.
