Imagina què vius en un poble de 2000 habitants. Imagina què vius en un poble al peu d'una muntanya màgica, símbol de tota una nació. Imagina què vius en un poble dividit per un riu i una carretera. Un riu que durant anys, va donar força al desenvolupament industrial. Imagina què vius envoltat d'ametllers i presseguers, i de vinyes. Imagina què gairebé coneixes a tothom.Ara imagina què vius en un poble de 10.000 habitants. Imagina què vius en un poble al peu d'una muntanya màgica, símbol de tota una nació. Imagina què vius en un poble dividit per un riu i una carretera.Un riu que durant anys, va donar força al desenvolupament industrial. Imagina què vius envoltat de blocs de pisos i de cases. Imagina què no coneixes gairebé ningú.
Ara imagina què vius en un poble de 20.000 habitants. Imagina què vius en un poble al peu d'una muntanya màgica, símbol de tota una nació. Imagina què vius en un poble dividit per un riu i una autovia. Un riu què va donar força al desenvolupament industrial. Una autovia que trenca el poble, una autovia que trenca el paisatge. Imagina què damunt del riu hi ha un gran pont que ha fet morir bona part de la vegetació de ribera. Imagina que degut a la contaminació dels cotxes, camions i motocicletes què circulen per aquesta autovia ja no sents cantar els ocells perquè ja no hi són.
Imagina què aquest poble queda rodejat d'autovies. Imagina què algun dia aquest poble què imagines queda submergit en un munt d'autovies, de rotondes i de cotxes i camions.
I ara no imaginis i pensa en el riu. El riu és víctima del desenvolupament al qual ell va ajudar amb la seva força. I aquest riu, ara ja no té tanta força. Gairebé, ja no té vida.
I ara no imaginis... observa al teu voltant, i si fa anys què vius a Abrera veurás què está passant. Veurás què s'están carregant el nostre entorn sense cap mena de remordiment. Veurás que ja queden pocs arbres, i que encara en quedarán menys d'aquí uns mesos. Això si no et preocupis perquè el regidor de Medi Ambient i Territori, què és un home amb grans coneixements sobre la matèria diu que és assumible. I si ens quedem sense arbres... sempre en podem posar de plàstic, que són el somni de qualsevol Ajuntament per tal que no s'aixequin les voreres.
Sigues optimista, sigues com ells! Tapa't els ulls, no miris res i creu en el què et diguin ells.
