Un "socialista" escriu sobre la victòria socialista: "ha ganado la moderación contra la crispación, la Catalunya optimista front al català emprenyat, el voto útil contra lo "in"UTIL de votar otras opciones.Ha ganado un presidente de palabra, no de circumstancias, el presidente de la retirada de las tropas de Irak, el presidente de las medidas sociales mas ambiciosas de la democracia, el presidente del nou Estatut[...]
I ara m'agradaria fer un petit anàlisi d'aquest petit fragment, que per complicat que sembli degut a la petitesa del text, conté una barbaritat de ximpleries.
Començem: Va guanyar la moderació front la crispació?? Primerament, em sobta que una persona que em donava consells utilitzant aquella frase de "política és pedagogia" de Rafael Campalans, ara vegi la política com una guerra, com un combat a dos. Cada dia em demostra més que les frases que utilitza no les entén, però com sonen bé les fa servir.
Segon, la utilització del concepte vot "in"ÚTIL que vostè fa és poc respectuosa amb la resta de forces polítiques. Una cosa és fer menció al vot "in"ÚTIL per Catalunya, que era el vot al PP i al PSC; i l'altre, la que aquest individu fa que és la de menyspreu. Com que veig què de política en sap més aviat poquet (no és que jo sigui un expert), però m'agradaria fer-li veure que sense l'ajuda de qui vostè considera inútils el seu estimat ZP no hagués sigut president la última legislatura. I aviam que passa ara, suposo que els que dirigeixen el partit serán més hàbils que vostè i no són tan ximples de dir que el vot a les altres forçes era inútil ja que si fós així el senyor ZP no seria investit novament president. És molt fàcil el que vostè fa, això de dir "lo 'in'Útil de votar a otras fuerzas", però argumenti el que diu. Jo, en el moment de dir que el vot al PSC no era el vot útil, sinó "in"útil per Catalunya em vaig basar en una sèrie de fets. Vostè simplement es dedica a parlar sense argumentació, suposo perquè no la té.
Tercer: "ha ganado un presidente de palabra, no de circumstancias" i lligant amb el següent "el presidente del nou Estatut": ZP és un president de paraula?? Jo diria que és un president de falses promeses. S'enrecorda d'aquelles paraules "Apoyaré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya"?? Segur que si, segur que vostè estava al Sant Jordi aquell dia. Suposo que en aquell moment ZP es va deixar dur per les circumstàncies d'estar a Catalunya, i fruit del moment de reivindicació d'un nou text estatutari i que a més el PSOE necessitava uns grans resultats a Catalunya per guanyar les generals de 2004, a ZP se li va ocòrrer de dir aquell mític APOYARÉ. Si això es ser de paraula i no ser de circumstàncies... Tots sabem com va acabar l'Estatut(gràcies a ZP i Mas) i encara pot acabar pitjor(no per culpa del PSOE, tot sigui dit).
Quart: "El presidente de la retirada de las tropas de Irak": ha anat vostè a Irak per dir que ja no hi ha tropes espanyoles? Bé, jo tampoc he anat allà, però sé que encara hi ha tropes allà, a Afganistán...
Bé, suposo que haureu endevinat fàcilment qui és l'autor del fragment...
Sí, el senyor Antonio Soler, Primer Secretari de l'Agrupació Socialista d'Abrera, el que es dedica a tallar pancartes.
