Josep Maria Yepes deia: "No tenia ni tinc cap ambició política a diferència d'alguns de vostès" (referint-se a l'alcaldessa i a altres regidors de l'oposició, a la resta dels seus companys no crec que fés referència, simplement perquè, com ell no tenen suficient vàlua com per poder aspirar a res politicament parlant).
Aquesta afirmació del nostre il.lustre regidor d'incultura, incomunicació i desacceleració econòmica(realment és cultura, comunicació i promoció econòmica, però desde que ell està com a responsable s'han convertit en el que he dit abans.
Contra els fantasmes no s'hi pot lluitar. Però, com què no té aspiracions, caurá ell solet.
Sra.Maria Soler vol que l'oposició no pregunti tant, i que no parli tant durant els plens. Sra.Maria Soler ens enganya constantment i fa ús desmesurat del seu poder com alcaldessa. Contra els fantasmes no s'hi pot lluitar. I encara menys si es fan seva la frase aquella de Lluis XVI "L'estat sóc jo", així traduïda en àmbit abrerenc i en boca de l'alcaldessa seria: "Abrera sóc jo"
Sr. Lluís Martínez ens intenta colar gols amb els seus discursets tècnics, que a més com va demostrar en l'últim ple, están mancats d'educació i respecte. Contra els fantasmes no s'hi pot lluitar. Contra fantasmes no s'hi pot lluitar.
Sr. Solà enganya als ciutadans, i a més está desinformat i necessita de "notes" als plens per poder contestar les preguntes(com ja faig fer referència en un anterior escrit). Contra els fantasmes no s'hi pot lluitar.
Sra. Bengado está per allà al Casal d'Avis fent la pilota als que abunden el local, i així poder conservar la seva regidoria. Ho va intentar amb els joves, als que va intentar dotar d'un espai de reunió(un fracàs, ja veureu), un espai on poder anar també a fer la pilota, el problema és que no el va tenir a temps. Conseqüència: pèrdua de la regidoria de joventut. I quina sort hem tingut els joves!. Contra els fantasmes no s'hi pot lluitar.
L'equip de govern viu en una galàxia molt llunyana a la realitat abrerenca, tenen els peus més enllà de Júpiter. I potser va sent hora que toquin amb els peus a terra i dialoguin amb el poble, amb la resta de partits i amb les associacions. Només si s'apropen al poble, i deixen de banda aquesta separació què tant els hi agrada, sobretot al senyor Martínez: allò del "nosaltres(PSC), i els grups minoritaris". Una separació, que per cert s'apropa més a la realitat de la societat americana als anys 20, amb l'apartheid racial, doncs aqui a Abrera tenim un apartheid polític.
El PSC d'Abrera ha de dialogar, no pot continuar governant amb el silenci i la desinformació, qui és incapaç de gobernar pensant en tots els veïns no está legitimat per governar-nos.
Semàfor vermell a Antonio Soler, que com a Primer Secretari de l'Agrupació Socialista d'Abrera, és el primer culpable d'aquesta situació. Potser va sent hora que el Primer Secretàri demostri alguna cosa al poble d'Abrera i al seu partit. I no em refereixo a fer la gràcia d'arrancar pancartes. Em refereixo a fer alguna cosa, politicament parlant, és a dir convidar als seus, i sobretot als de l'equip de govern, a dialogar i a deixar de banda l'absolutisme.
Semàfor verd a l'oposició, als ciutadans lluitadors i a les associacions, per aguantar la lluita política contra aquesta colla de fantasmes.
