Feliç 2008!

A falta de vint minuts per acabar l'any 2007, havent acabat de sopar fa una estoneta i esperant les dotze campanades per brindar amb cava i en família, escric les meves últimes paraules del 2007:

Ara que acaba aquest 2007, que com es pot llegir a l'anterior blocada, ha estat força bó per als meus interessos, voldria si més no escriure uns quants propòsits i desitjos per aquest nou any que està a punt de començar.

Primerament i el més important seria que aquest 2008 sigui un any recordat per la pau, un any en que totes les nacions oprimides aconsegueixin ser pobles lliures. Vull que el 2008 sigui l'any del referèndum a Euskal Herria, vull que Euskal Herria vençi Espanya democràticament, sense violència, vull que "Llibertat" sigui la paraula clau d'aquest nou any que comença.

Vull que al març, la població de l'Estat espanyol voti sabiament, m'agradaria veure uns bons resultats electorals per als partits catalanistes, i ja que demano, m'agradaria que els millors resultats fòssin per Esquerra Republicana de Catalunya, partit en el que milito i formaré part de les llistes que es presenten per les eleccions generals. M'agradaria que els partits minoritaris guanyessin aquestes eleccions que fós possible un gran pacte de minories, i que els "partits grans" però alhora mediocres no poguessin governar. Penso que són la causa del desgast d'aquesta democràcia, basada en una Constitució que ha de ser revisada i hauria d'abolir la monarquia. Una monarquia, que d'acord, ha sigut la base de la Transició democràtica, però que per poder parlar de transició, penso hauria de ser abolida. És necessària una nova constitució, és necessari que el Regne d'Espanya passi a ser una República, doncs si hem de ser espanyols, almenys poder dir que som republicans. Això si sense oblidar la nostra lluita democràtica per aconseguir que Catalunya sigui independent i republicana. Sense oblidar Euskal Herria ni Galicia i la resta de nacions oprimides d'arreu del món!

Per la pau, per la llibertat! Feliç 2008!!

M'en vaig a menjar el raïm!

Àdeu 2007!

A punt de deixar enrere el 2007, ha arribat l'hora de fer un repàs al que ha estat aquest any per mi.

Entrava al 2007 amb un brindis amb els pares i la meva germana, i començava amb una festa al Poble Espanyol amb els amics.

El 2007 ha sigut un any bo personalment. Les coses m'han sortit bé, molt bé, això si, exceptuant en el tema de l'amor, que millor el deixem de banda.

Pel que fa els estudis he aconseguit acabar el batxillerat amb l'ajuda de la Cristina, una professora a qui sempre agraïré la confiança que va demostrar en mi, i es que gràcies a ella estic complint el desig d'estar a la universitat estudiant Ciències Polítiques. També vull destacar el Treball de Recerca, que tot i haver-lo començat al 2006, el vaig presentar al 2007, i del qual estic orgullós. Ademés va servir per viure moments divertits amb les dues exposicions que vaig fer.

Políticament parlant, potser l'any ha sigut encara millor. A la Secció local d'Abrera vam reestructurar l'executiva, degut a la gent nova que vam entrar a finals del 2006. Jo em vaig posar al capdavant de la secretaria de joventut. Un cop feta la reestructuració, posavem els ulls a les eleccions municipals del mes de maig, així que haviem de preparar un programa digne per presentar als ciutadans d'Abrera. Jo era el nº4 de les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya a Abrera. Tot un orgull i tot un repte a la vegada. Existia la possibilitat de convertir-me en regidor als 18 anys, tot i que finalment els resultats no van ser els esperats i van ser bastant decepcionants. La feina feta havia servit de poc, però la il.lusió en aconseguir una Abrera digne i d'acabar amb la dictadura socialista, que desde fa més de dos dècades pateix Abrera, encara es manté. Vam perdre les eleccions, però no vam perdre la il.lusió, aixó mai! Seguim treballant, amb més força que mai i volem encarar el 2008 amb força i encara amb més il.lusió.

Fa un parell de mesos em van proposar de presentar-me com a candidat del Baix Llobregat per ser diputat al congrés de Madrid, és a dir per formar part de les llistes d'Esquerra a Barcelona per les eleccions del 9 de març de 2008. Finalment vaig ser escollit com a quart candidat de la comarca, i recentment m'han comunicat que seré el nº27 a les llistes, i he de dir que és tot un honor. La possibilitat de ser diputat és remota, tenint en compte que actualment, només hi ha 8 diputats per part d'Esquerra a Madrid, però la il.lusió està sempre present.

I deixant de banda la política, un altre fet del qual m'en sento plenament orgullós és l'haver creat l'Associació Juvenil d'Abrera, que començará a funcionar el 2008, i la qual tindré l'honor de presidir amb l'ajuda dels altres companys fundadors.

També aquest 2007 m'he afiliat al sindicat estudiantil Estudiants en Acció, amb el qual encara no he pogut col.laborar activament, però espero col.laborar intensament el 2008.

Així doncs, acomiado el 2007 amb llastima, però esperant que les coses surtin encara millor. Esperant que el 2008 em porti forçes i encara més il.lusió per seguir estudiant i per seguir lluitant políticament... Us desitjo un bon 2008!!

I m'oblidava! Voldria que aquest 2008 que començarem d'aquí pocs dies em porti l'amor que no he trobat aquest 2007!

Bon Nadal!

Tornem a celebrar el nadal, un any més. Tornem a menjar desesperadament, com si portéssim un any sense menjar res.

Un any més els centres comercials tornen a estar plens de gent comprant, malgastant desmesuradament. Un any més els preus de les il.lusions dels nens s'encareixen, un any més el menjar és més car... i simplement perqué és NADAL.

Un any més la nit del 24 de desembre vam veure el rei, fent un discurs improvisat i alegre, un discurs innecessari(penso jo com a republicà), un discurs que ja que el fa, com a mínim podria ser espontani, podria sortir del cor i no de la pantalla d'on estigués llegint. Un discurs on no fa falta repassar obvietats i mancançes del país.

En fi... Bon Nadal!

Pressupostos 2008. 48% PSC

El passat dia 19 de desembre el Ple de l'Ajuntament va aprovar els pressupostos. L´única formació política que va votar a favor,va ser el PSC, és a dir l'equip de govern. I com és propi d'aquesta dictadura socialista... els pressupostos van quedar aprovats. Això és diu democràcia.

Vist d'un altra manera: l'oposició, que representa el 52% dels votants, va votar en contra dels pressupostos. És a dir, que els representants de la majoria de població que va anar a votar, van votar en contra d'uns pressupostos que estàn fets a gust del PSC, uns pressupostos, que Maria Soler, l'alcaldessa, va presentar com "són uns pressupostos per les persones". I una merda!!! Per les persones???? Amb una disminució del 60% en sanitat???. Sort que eren per les persones i no pels interessos de l'equip de govern!!. En definitiva, els pressupostos del 48% de votants! Sort que els pressupostos en joventut s'han incrementat considerablemen. Veurem si és nota!

Aquest equip de govern és tan autoritari, que se l'hi en fot la majoria de població, l'únic que veuen és la seva majoria en nombre de regidors. Sort que volien dialogar, sort perqué si arriben a no voler dialogar... I a sobre tenen la cara de dir que és l'oposició qui no vol dialogar. És l'oposició, que sovint no té torn de replica, qui no vol dialogar... On anirem a parar??

En fi... voldria acabar amb un record a l'ex regidor, Javier Villacorta, d'Eu-Iu, mort el mateix dia 19 de desembre. Una persona que va ser regidor durant 14 anys, 2 a l'equip de govern, essent clau en el desenvolupament del Reglament de Participació ciutadana i el Pla Estratègic.

Descansi en pau.

Casal de Joves? Centre Polivalent?? Primer edifici de l'era Maria Soler??

Bé aquest blog també és per parlar de l'actualitat política del meu poble, un poble que pel que fa al seu govern sembla que estiguem a l'Espanya dels anys 50, pel que fa a l'autoritarisme polític característic des de fa més de dos dècades.

Bé, com a Secretari de Joventut de la secció local d'Esquerra d'Abrera, m'agradaria informar d'un dels temes potser més interessants pel jovent d'aquest poble. Aquest no és un altre que la construcció del Casal de Joves, o també Centre Polivalent... això depenent del dia, depenent de si és interessant recordar que en el mateix edifici s'ubicarà la Escola de música i el Centre Obert.

Aquesta és una obra faraònica, característica prioritaria als darrers edificis públics a Abrera. Recordem altres construccions com la piscina coberta(CAM), que s'anomena Centre Aquàtic Municipal, però que encara que pel nom no ho sembli... també té gimnàs. Dir que ja es queda petit.

Un altre cas seria la Casa de Cultura. Amb una biblioteca molt bonica al pis de dalt, però mancada d'una sala d'estudi, o d'ordinadors on poder fer treballs(recordo que els PC's només són per connectar-se a internet). En fi... són obres faraòniques, que haurien d'estar destinades a millorar Abrera i de l'únic que serveixen és perqué l'equip de govern pugui fer-se fotos en el moment de les innauguracions.

Bueno el tema d'avui era el Casal de Joves o Centre Polivalent o Primer Edifici gran de l'era Maria Soler... això depèn dels gustos de cadascú. Per a mi això serà un gran fracàs, per molt que ens vulguin fer creure que no. Motius no falten per no confiar en aquest projecte: no hi ha planificació. Tindrem l'edifici, l'innaugurarán... i després QUÈ??? Es posarà en marxa l'Escola de música, el Centre Obert... però que passarà amb el Casal de Joves??? Ningú sap res, crec que l'equip de govern sap el mateix que nosaltres. En principi sembla que hi haurà una Sala d'Estudi(que penso que hauria d'estar a la Casa de Cultura, on està la Biblioteca), hi haurà un bar, que com tanqui tan aviat com els altres que depen de l'Ajuntament... estem arreglats!

Ara bé no acava aquí, en l'últim ple van aprovar una ampliació del pressupost de l'obra amb 150 mil euros, destinats a habilitar d'accessos i millores per minusvàlids, que això per llei hauria d'haver-se pressupostat a l'hora d'aprovar el projecte, perqué no es pot aprovar un projecte així sense pensar en un tema que dicta la llei. També es destinarà part dels diners a un complex sistema de cadires a la Sala Polivalent. Segur que quan van fer els pressupostos de l'obra, encara no havien inventat aquest sistema en l'acomodament de sales.

Avui ha arribat la segona edició del diari LA BÚSTIA, diari del Baix Llobregat nord, on Maria Soler diu que en el 2008 espera que aquest edifici sigui un punt de trobada de joves. Sincerament Maria, el veritable punt de trobada dels joves adolescents és l'institut i amb aquest projecte misteriòs ho seguirà sent!. El punt de trobada de joves més grans seguirá sent La Tina i altres discoteques properes! No es pensi que amb aquest edifici sense projecte de funcionament ho solucionarà. I és més com vol solucionar el problema etern dels joves amb un Pla de Joventut, on es treuen conclusions amb enquestes respostes per una vintena de persones???.

En fi que haurem de buscar un nom a aquesta nova construcció, o serem originals com amb el CAM i l'anomenarem CJEMCOM(Casal de Joves, Escola de música i Centre Obert Municipal)???

Començaré proposant dos noms: Centre Felix Chico, i a la Sala polivalent li direm... Sala Manolo i així honorem a un fill predilecte de la nostra vila, que per cert va ser imposat amb un ampli consens, això si consens a l'equip de govern e!

Reflexions sobre la rutina

Hi ha dies que no puc parar de pensar, dies que no sóc capaç de parar de donar voltes i voltes a ocurrències inútils. Dies que vull descobrir el que mai ningú ha descobert, dies en què em sembla que sóc un gran científic que treballa en un laboratori, però en el meu cas el laboratori és el meu cap, i per tant, l'únic que aconsegueixo és intentar imitar als grans filòsofs.

Avui pensava en la rutina diària, en com el fet de tenir una rutina, unes accions que varien molt poc dia rere dia, acava convertint-me en un èsser que no pensa.

Abans quan havia d'agafar el tren, consultava els horaris, ara ja no. Abans quan agafava el metro, mirava a quin passadís havia d'entrar, mirava aviam cap a quina direcció havia d'anar. Ara això ja no és així. Ara sé perfectament l'horari del tren i sé que per anar a la universitat haig d'agafar la línia 1 de metro, direcció Fondo fins Urquinaona i allà agafar la línia 4 a l'andana de la dreta. Sembla una bestiesa pensar en això, però no deixa de ser curiòs adonar-se de què arriba un punt que ja no penses, que simplement camines.

Ho donem tot per fet, i com diria Wirth: "l'acte precedeix el pensament", "pensar no és en absolut una part indispensable de cada acció". Així doncs, m'adono de què pensar em relaxa, em tranquilitza i fins i tot et fa trencar amb la rutina. Per això hi ha dies que no baixo a Urquinaona i baixo a Arc de Triomf i faig un passeig pel Parc de la Ciutadella abans d'anar a la uni, o dies que baixo a Marina i agafo el Tram fins a la uni... simplement no vull dir que la rutina m'ha vençut, no vull ser com tants altres.

Per sort desperto cada dia sense saber que faré. Per sort tot i saber que aniré a la uni, no sé si aniré a classe o aniré al bar, per sort encara sóc lliure de decidir les meves accions.

I per avui ja n'hi ha prou, simplement volia fer una petita reflexió i trencar amb els temes polítics que últimament omplen les línies d'aquest blog.

Noves propostes de ZP

Entrem en pre-campanya. Les eleccions a Corts estàn cada dia més a prop, el mes de març s'acosta. Això vol dir que comença un període de moltes paraules, de moltes promeses, i sobretot mentides. Tot i que la gent voldria que aquestes promeses després no fòssin mentides.

Començem veient ja cartells amb el retrat de Rajoy amb un tamany desorbitat i acompanyat de frases tan fàcils de creure com: " Con Rajoy llegar a final de mes es posible", " Con Rajoy bajar los impuestos es posible". Ell segur que no ha pensat aquests eslògans i per tant no diré res d'ell, però si de qui els hagi pensat. I la veritat és que qui hagi sigut té un futur com a humorista i potser no ho sap...

ZP per no ser menys que Rajoy(lògicament) ha començat a prometre, que és el que millor sap fer, ara bé... de promesa no passa(com és el cas del mític: Aprovaré la reforma de l'Estatut... bla bla bla...). Doncs bé ara promet crear 2 milions de llocs de treball en els pròxims 4 anys, també la construcció d' 1.5 milions d'habitatges de protecció oficial en 10 anys...

Evidentment venint de ZP totes aquestes paraules que han sortit de la seva boqueta... quedarán simplement en promeses electorals, com tantes altres.

I ZP no està sol, està acompanyat de grans oradors com Bono, Clos, Magdalena Alvarez... i Solbes volia estar en aquesta llista d'incompetents i oradors especialitzats en dir bestieses. Així que després d'estar pensant molt i molt... Solbes dixit: "La población no ha interiorizado lo que vale 1 €" i no content amb això... " No sabemos todavía que 20 céntimos son 32 pesetas y que 1 € son 166 pesetas". Doncs miri Sr. Solbes: 1 € són exactament 166.386 pessetes!. No ens vingui amb lliçons sobre l'euro i faci bé els pressupostos de l'Estat!

Bueno això és tot per avui. M'agradaria recordar que avui s'està fent La Marató de TV3, dedicat enguany a les malalties cardiovasculars. Col.labora.